<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - andes]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/andes/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - andes]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La nostra societat de la neu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/nostra-societat-neu_129_4913864.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a39f79dc-c612-4f52-bd34-5a5d213f9974_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>He anat al cinema a veure <em>La societat de la neu</em> i, com tanta gent, m’he enderiat amb la història de la tragèdia dels Andes, he buscat els testimonis dels supervivents i he reflexionat sobre les grans qüestions que proposa la pel·lícula de Bayona: l’antropofàgia, la fe, l’amistat. I tot això ho he tornat a fer per tercera vegada, després de la lectura del llibre <em>¡Viven!</em> a finals dels setanta i d’haver vist la pel·lícula homònima vint anys després.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Soler]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/nostra-societat-neu_129_4913864.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jan 2024 13:47:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a39f79dc-c612-4f52-bd34-5a5d213f9974_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[upervivents del "desastre de vol dels Andes" al fuselatge destrossat després que els socorristes els arribessin, el 13 d'octubre de 1972 un avió de la Força Aèria de l'Uruguai es va estavellar a les muntanyes properes a la frontera entre Xile i Argentina, aquells va quedar amb vida, després de molts dies sense menjar es creu que van sobreviure recorrent al canibalisme (F]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a39f79dc-c612-4f52-bd34-5a5d213f9974_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fotogaleria: Les imatges que es van fer els supervivents de l'accident dels Andes]]></title>
      <link><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/fotos-reals-supervivents-avio-andes_3_4906730.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f889d311-a2ff-4eb2-80d2-8587c589dc5e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'any 1972 l'avió en què viatjava un equip de rugbi de l’Uruguai es va estavellar enmig dels Andes. Aquesta història tan coneguda torna a estar ara d'actualitat gràcies a la pel·lícula <em>La societat de la neu,</em> dirigida per J.A. Bayona, que recrea l'odissea dels supervivents que van passar<a href="https://diumenge.ara.cat/diumenge/tragedia-andes-supervivents-accident_130_4529894.html"> 72 dies d'infern</a> i es van veure obligats a practicar el canibalisme per sobreviure. Aquestes són les fotografies reals d'una història extrema que s'ha portat al cinema i a la literatura diverses vegades.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Bertral]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/fotos-reals-supervivents-avio-andes_3_4906730.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jan 2024 16:55:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f889d311-a2ff-4eb2-80d2-8587c589dc5e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Supervivents del "desastre de vol dels Andes" esperen ser rescatats, el 13 d'octubre de 1972 un avió de la Força Aèria de l'Uruguai es va estavellar a les muntanyes properes a la frontera entre Xile i Argentina]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f889d311-a2ff-4eb2-80d2-8587c589dc5e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les fotografies reals de la tragèdia de l'avió uruguaià en la qual s'inspira la pel·lícula 'La societat de la neu' del director J.A Bayona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gràcies, Bayona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/gracies-bayona_129_4908588.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ab10796a-e86f-478c-b5f2-85d7c89b73ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x0y0.jpg" /></p><p>No se m’acut millor aplaudiment per <a href="https://www.ara.cat/128_49a2b0">Juan Antonio Bayona</a> que donar-li les gràcies per haver rodat <em>La sociedad de la nieve</em>. Més enllà del prodigi de mantenir-te atrapat a la butaca amb el cor encongit veient una història de la qual tothom sap el desenllaç, pertany a l’exclusiva categoria de pel·lícules que te les emportes amb tu quan s’acaben. I entra, també, a l’encara més selecta llista de produccions audiovisuals que ofereixen motius per continuar creient en la noblesa de l’ésser humà, precisament ara que estem vivint un espant darrere l’altre en forma de guerra mundial regionalitzada.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Bassas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/gracies-bayona_129_4908588.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jan 2024 17:59:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ab10796a-e86f-478c-b5f2-85d7c89b73ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x0y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fotograma de 'La sociedad de la nieve']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ab10796a-e86f-478c-b5f2-85d7c89b73ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x0y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Em tornaria a menjar els morts”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/robertocanessa-em-passes-tornaria-menjar_1_1373217.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a8c84229-dfae-4412-aacb-6f1f851b71d7_16-9-aspect-ratio_default_1036555.jpg" /></p><p>Quan Canessa explica la barbàrie que va viure als Andes durant 72 dies ho fa amb una aparent normalitat. És la defensa per evitar, reconeix, que tot se li remogui. Hi ha dos moments, però, en què li canvia l’expressió de la cara: quan recorda l’allau i quan els supervivents -algun dels quals va morir- van acordar que si morien entregaven el seu cos perquè els altres en disposessin. A <em> Tenía que sobrevivir</em> (Alrevés Editorial), amb l’ajuda del coautor Pablo Vierci, relata com els Andes van despertar la vocació per salvar vides de Canessa: és metge i està especialitzat en cardiopaties congènites en nadons. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elisabet Escriche]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/robertocanessa-em-passes-tornaria-menjar_1_1373217.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Apr 2017 21:45:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a8c84229-dfae-4412-aacb-6f1f851b71d7_16-9-aspect-ratio_default_1036555.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Canessa, al CosmoCaixa de Barcelona, és actualment el cap  de Cardiologia de l’Hospital Italià de l’Uruguai.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a8c84229-dfae-4412-aacb-6f1f851b71d7_16-9-aspect-ratio_default_1036555.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Roberto Canessa va ser el supervivent més jove de l’accident aeri dels Andes. Tenia 19 anys quan va recórrer 80 quilòmetres per salvar la seva vida i la dels altres 15 supervivents]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
