La primavera del 2012, el Liceu va acollir les funcions de la coproducció que el teatre de la Rambla, juntament amb la Royal Opera House de Londres i les òperes de Viena, París i San Francisco, va realitzar d’Adriana Lecouvreur, l’òpera més cèlebre de Francesco Cilea, estrenada a Milà el 1902.

Entre bambolines, als camerinos dels teatres poden passar coses tant o més dramàtiques que damunt dels escenaris. Adrienne Lecouvreur, una de les actrius més aclamades de la Comédie-Française durant el segle XVIII, va veure's embolicada en un triangle amorós amb el seu amant, el mariscal Maurici de Saxònia, i la duquessa de Bouillon, que va desembocar en un final més tràgic que el d'algunes de les tragèdies de Jean Racine que ella mateixa havia representat. El compositor Francesco Cilea (1866-1950) va immortalitzar aquesta tragèdia a Adriana Lecouvreur, el clàssic del verisme italià que tancarà la temporada d'òpera d'enguany del Gran Teatre del Liceu, amb set funcions entre el 16 i el 29 de juny.

"Tenim les cinc millors veus verdianes per fer Un ballo in maschera", assegura el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. Ho diu a propòsit de les deu funcions de l'òpera de Verdi programades al teatre de la Rambla del 7 al 20 de febrer, amb direcció musical de Riccardo Frizza i posada en escena de Jacopo Spirei a partir del projecte que va embastar Graham Vick abans de morir a causa del covid el 2021. "Graham va morir al juliol [tot just va poder enllestir l'escenografia i el vestuari], els assajos van començar a l'agost i l'estrena al Teatro Regio de Parma va ser a l'octubre. Per a mi va ser una experiència molt dolorosa, va ser com posar-te la roba del teu pare acabat de morir", explica Spirei.

L’endemà del soporífer i anodí recital de Javier Camarena al Palau de la Música, hi havia necessitat de sentir no tan sols grans veus (i recordem i insistim que, malgrat tot, Camarena n’és una), sinó també una vetllada musicalment més que interessant, amb un programa variat, amb parts de risc i amb presència carismàtica a l’escenari. I van acomplir-ho amb escreix Lise Davidsen i Freddie De Tommaso.