El 10% més ric del planeta emet quasi el 50% de les emissions de CO₂ de tot el món. Però dins d'aquest grup, el 0,001% més rics (unes 80.000 persones superriques) són els que més han vist incrementar la seva riquesa en els últims anys i els que més mal estan fent al planeta. Això diu el periodista mediambiental francès Hervé Kempf, autor de Com els rics saquegen el planeta (Garbuix Books), un llibre en format còmic que analitza de forma amena i entenedora els motius i les sortides a les grans desigualtats globals que estan totalment vinculades a la crisi ecològica que patim.

Cada 24 d'octubre es commemora el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic per conscienciar sobre els seus efectes en la salut humana, els ecosistemes i l'estabilitat socioeconòmica dels territoris. L'impacte d'esdeveniments extrems com les danes o les sequeres que han afectat particularment Catalunya aquests últims anys evidencia la necessitat d'actuar davant les seves conseqüències.

Malgrat que aquests dies ha plogut, fa temps que l’ombra de la sequera plana sobre nosaltres. A banda de les mesures d’estalvi i la conscienciació, sembla que no hi puguem fer gran cosa. O sí, però la crisi climàtica és un monstre gegantí que demana canvis estructurals profunds i temps. I, d’això, no en tenim gaire. Ara bé, hi ha canvis relacionats amb una altra crisi ecològica que sí que podem aplicar més fàcilment i que no podem ajornar més. No podem continuar sent l’abocador de purins d’altres països. No podem engreixar porcs per a societats que han legislat convenientment per protegir els seus aqüífers.