El primer cop que Sergio Garrote (Barcelona, 1977) va provar una bicicleta impulsada amb els braços va acabar amb els músculs adolorits. Era extremadament dur, calia molta força. Però alguna cosa va despertar-se dins seu, havia trobat un esport que el faria feliç. Uns anys després, ja era campió mundial i paralímpic. L'any 2001, un accident laboral li havia provocat una lesió medul·lar que el va deixar en cadira de rodes. Després de patir-lo, va vendre les dues bicicletes amb les quals solia sortir els caps de setmana i es va comprar una consola de videojocs que no va fer servir gaire. Van ser mesos durs en què havia d'adaptar-se a una nova realitat, a obligar-se a no quedar-se a casa. La handbike, la bicicleta impulsada amb els braços, seria la seva sortida. "Soc més feliç que molta gent que camina. Estic en un moment personal molt bo. Soc esportista, soc ciclista, sense més etiquetes", explica.

Després que l'any 2001 un accident laboral li provoqués una lesió medul·lar que el va deixar en cadira de rodes, Sergio Garrote va utilitzar el ciclisme de braços (handbike) per reinventar la seva vida. La lesió tetraplègica li va deixar seqüeles importants, però ell fuig del paper de víctima. "Soc més feliç que qualsevol persona que pot caminar", diu mentre es prepara per als Jocs Paralímpics de París 2024. La seva última lluita té a veure amb la salut mental.