Amb més de tres dècades d'experiència a Estrasburg, Christos Giakomopoulos (Tessalònica, 1958), és des del 2017 el director general de drets humans i estat de dret del Consell d'Europa. Ha visitat Barcelona convidat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El periodista i opositor rus Vladímir Karà-Murzà ha estat condemnat a 25 anys de presó per criticar la guerra d'Ucraïna. El tribunal de Moscou que el jutja per "traïció", "difusió d'informacions falses sobre les forces armades" i "pertinença a una organització estrangera indesitjable", ha dictat sentència aquest dilluns. Es tracta d'un dels principals opositors al règim de Vladímir Putin i la magnitud del càstig no té precedents. Karà-Murzà va ser detingut fa un any per les seves declaracions contra la guerra: té ciutadania russa i britànica i és pare de tres fills. En dues ocasions ha estat a punt de morir després del que ell ha denunciat com dos intents d'enverinament.

La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.

El règim de l'Iran està fent tot el possible per silenciar el moviment de protesta, que ja s'ha convertit en el desafiament al govern dels aiatol·làs més important de la història. Diverses estudiants d'un institut de secundària de Teheran van quedar ferides ahir quan la policia va intervenir amb gasos lacrimògens, segons es pot veure en vídeos publicats a les xarxes socials, malgrat la censura a internet. Els fets s'haurien produït després que la direcció del centre ordenés revisar els telèfons mòbils de les alumnes.

L'organització d'energia atòmica de l'Iran ha admès que un servidor de correu electrònic d'una de les seves filials ha estat piratejat des d'un país estranger i la informació s'ha publicat en línia, segons informen aquest diumenge mitjans estatals. Un grup de hackers iranià, Black Reward [Recompensa negra], ha dit en un comunicat a Twitter que ha publicat informació piratejada relacionada amb les activitats nuclears iranianes, i ha reivindicat l'acció com un acte de suport als manifestants a l'Iran.

Elnaz Rekabi, l'escaladora iraniana de 33 anys que va competir sense vel, està sota arrest domiciliari, segons informa el canal persa de la BBC citant fonts anònimes. Dimecres a la matinada l'esportista va ser rebuda com una heroïna a l'aeroport internacional de Teheran, per haver desafiat l'estricte codi de vestimenta.

Una multitud ha rebut aquest dimecres de matinada a l'aeroport de Teheran Elnaz Rekabi, l'escaladora de 33 anys que aquest cap de setmana va competir al mundial de Seül sense portar vel en suport a les protestes contra el règim dels aiatol·làs. L'esportista va estar desapareguda durant dos dies després d'haver desafiat el codi de vestimenta i es temia per la seva seguretat.

L'escaladora iraniana Elnaz Rekabi, campiona mundial en la seva disciplina, ha estat desapareguda unes hores després de competir sense vel a Seül. Després que la seva família denunciés que hi havia perdut el contacte diumenge, un post al seu compte d'Instagram, en què no apareix en imatges, assegura que ha demanat perdó. "Em disculpo per les preocupacions que he causat", diu l'escrit, i afegeix que tornant a l'Iran amb l'equip, "d'acord amb el calendari preestablert".

La repressió a l'Iran no s'atura. Asra Panahi, una estudiant de secundària de 16 anys, va morir després que la policia assaltés el seu institut a la localitat d'Ardabil i exigís a les alumnes que cantessin un himne en honor a l'aiatol·là Ali Khamenei. Quan s'hi van negar els agents les van apallissar, Panahi va haver de ser ingressada a l'hospital amb altres companyes i va morir l'endemà. Ho ha denunciat al seu canal de Telegram la coordinadora de sindicats de mestres del país.

En l’edició del Baròmetre publicat a Barcelona fa una setmana, la inseguretat continua sent el primer problema dels ciutadans. Una bona ocasió per fer una reflexió sobre el que entenem per inseguretat, i quins problemes hi ha darrere d’aquest mot. Penso que l’origen de la sensació d’inseguretat és múltiple i molt divers, com ho són les responsabilitats i les eines per disminuir-la. Sé, a més, que han aparegut nous atacs a la seguretat que encara no són prou visibles per a tothom i que no han estat prou combatuts pels governs.

Un país que castiga penalment l'opinió, per aspra i de mal gust que sigui, té un problema: se sent acomplexat i insegur. No en va, com admetia no fa tant un destacat jutge, resulta desconcertant que un percentatge elevat del "terrorisme" que avui dia investiga l'Audiència Nacional no siguin atemptats sinó tuits i acudits dubtosos. I és que el 2011, quan ETA encara matava, hi va haver una sola condemna per enaltiment de terrorisme, mentre que entre el 2011 i el 2020 aquesta xifra s'eleva a gairebé un centenar. Amb tot, no és menys cert que els cossos policials i la Fiscalia han evidenciat un inusitat zel en la persecució d'aquest tipus de conductes, a la qual cosa cal afegir la desafortunada reacció en calent de legislador.

És clar que, des d'un punt de vista polític, la salutació freqüent d’aquest final d’any ja no ha estat el tradicional desig, “un bon any 2021”, sinó alguna que reflectia una gran inquietud pel que està passant, junt amb el desig i l’esperança de poder aturar una sèrie de tendències que hem viscut al llarg del 2020. Per descomptat, la més impactant és la sanitària, per si mateixa i per les seves conseqüències; però no em sento pas en condicions d’opinar sobre la crisi sanitària i ho deixo per als experts. En canvi, vull fer uns comentaris sobre els perills que estan afectant el nostre sistema polític de convivència, que anomenem convencionalment democràcia representativa. Crec que només l’equilibri entre les tres paraules del títol ens pot portar a fer front a molts dels problemes que ara estem experimentant.

França viu aquest dissabte una nova jornada de protestes en què als carrers confluiran les mobilitzacions contra la llei de seguretat global, que pretén donar més prerrogatives a la policia, i la convocatòria sindical contra la precarietat. S'han organitzat 90 manifestacions arreu del país, enmig d'una forta tensió pels aldarulls de la setmana passada. El govern d'Emmanuel Macron ja va fer marxa enrere en la part més polèmica de la llei, que pretenia vetar la publicació d'imatges de les actuacions policials, i s'està discutint el nou redactat. Durant al manifestació de París s'han produït incidents entre un grup de manifestants i la policia, que ha practicat 22 detencions i ha fet servir gasos lacrimògens.

Un altre cop Aleksandr Lukaixenko torna a oferir una proposta per "renovar" la Constitució quan es compleixen tres setmanes de les grans manifestacions en contra del suposat frau electoral que li va donar un nou mandat. Després de reunir-se amb representants del Tribunal Constitucional, el president de Bielorússia ha admès aquest dilluns que el sistema polític local és "una mica autoritari" i s'ha mostrat partidari de revisar certs punts del text per evitar que "no estigui lligat a cap personalitat, inclòs Lukaixenko", ha manifestat el dirigent en un comunicat recollit per l'agència de notícies Belta.

Una advocada kurda ha mort en un hospital d'Istanbul després de 238 dies en vaga de fam per demanar un "judici just" i que se li revoqués la condemna a 13 anys de presó per pertinença a una organització terrorista. L'Associació d'Advocats Progressistes (CHD) ha informat aquest divendres del tràgic final d'Ebru Timtik, que en el procés va denunciar la falta de transparència i la parcialitat del tribunal.

Dues setmanes després del referèndum de la reforma constitucional, l'oposició russa manté les protestes contra Vladímir Putin i la intenció que té de quedar-se en el poder fins al 2036. En les últimes hores més de 140 persones han estat detingudes, segons la policia. Les detencions s’han produït a la plaça Puixkin de Moscou després d’una recollida de signatures per presentar una demanda col·lectiva al Tribunal Suprem de Rússia. Es volen invalidar les reformes constitucionals promogudes pel president rus i aprovades en un referèndum que l’oposició va qualificar de "frau".

El Tribunal de Delictes Econòmics del Caire ha condemnat aquest dissabte a tres anys de presó i a pagar una multa de 18.500 dòlars la famosa ballarina de la dansa de ventre Sama el-Masry, acusada de "cometre actes indecents" i "atemptar contra la moral pública". L'artista havia publicat fotos i vídeos a les xarxes socials.