A la teologia cristiana, el pecat original comença quan Adam i Eva mengen la fruita prohibida de l'arbre del coneixement. Però Original Sin de Jake Tapper i Alex Thompson narra una caiguda en desgràcia diferent. La imatge de portada és un retrat en blanc i negre de Joe Biden amb un parell de mans tapant-li els ulls. La història d'aquest nou llibre tracta del perill de la ignorància voluntària.

Avui els estatunidencs decideixen el futur del seu país, i també del món, en unes eleccions en les quals el resultat es podria decantar per qualsevol dels dos candidats. Kamala Harris i Donald Trump arriben empatats a les enquestes i configuren els comicis més ajustats dels últims 20 anys al país. Per no perdre't res del frec a frec entre la candidata demòcrata i el candidat republicà, hem preparat un dispositiu que estarà actiu tota la nit per seguir l'actualitat en directe.

Una de les primeres coses que va fer el governador de Minnesota, Tim Walz, quan ahir va pujar al faristol a Filadèlfia va ser agrair a Kamala Harris haver "tornat l'alegria" al partit. Encara que potser hauria de ser Harris qui agraís això al seu flamant candidat a la vicepresidència. L'elecció de Walz, un exsoldat i exprofessor que parla com la gent del carrer, ha servit per consolidar el gir de l'estratègia de campanya de Harris basat en l'esperança i el futur.

En aquesta setmana plena d'anuncis polítics tant de les files demòcrates com de les republicanes, Jennifer Aniston no ha volgut quedar-se al marge del grup d'icones nacionals que s'han mullat per donar suport a un dels dos candidats. Concretament, l'actriu ha consultat l'hemeroteca quan ha volgut referir-se a J.D. Vance, que fa deu dies es va anunciar que seria el candidat de Trump per a la vicepresidència.

La calor que fa aquests dies a Washington és quasi tan sufocant com les preocupacions entorn de la salut del president i que han dividit el Partit Demòcrata. Amb màximes que arriben als 36 graus (i mínimes que no baixen dels 25), Joe Biden haurà de rendir al cent per cent per convèncer el país (i els seus propis congressistes) que als seus 81 anys està capacitat per seguir en la cursa presidencial. Per sort per a ell –i per a la resta de líders i assistents–, totes les compareixences que protagonitzarà el president al llarg d'aquests dies se celebraran a l'auditori Andrew W Mellon amb els sistemes d'aire condicionat funcionant a tota màquina.

Un sol debat –90 minuts desoladors– ha revelat, irònicament, el que tothom feia temps que sabia: Joe Biden, de 81 anys, és massa gran per continuar sent president dels Estats Units. Així ho mostraven les enquestes d’opinió una vegada i una altra, i així ho deien, tot i que en veu baixa, alguns polítics demòcrates, i també analistes i columnistes progressistes. Ara, a tan sols quatre mesos de les eleccions presidencials, la campanya de l'encara president estatunidenc i candidat in pectore dels demòcrates ha implosionat i ha deixat el seu partit dividit i preocupat sobre les seves possibilitats de victòria.

Poques hores abans que Joe Biden pronunciés el discurs de l’Estat de la Unió, el seu gabinet de comunicació va plantejar una estratègia per garantir una mica de força a la cerimònia. Biden va connectar a través de videotrucada amb actors que han interpretat el paper de president dels Estats Units en pel·lícules i sèries i els va demanar consell sobre què i com havia de transmetre el seu missatge als nord-americans. “Mai havia parlat amb tants presidents a la vegada!”, va ironitzar Biden al veure’ls tots en pantalla. Morgan Freeman, en el rol del president Tom Beck a Deep impact, va fer broma amb la responsabilitat que ell va haver d’assumir: “Com a president jo només vaig haver de gestionar un meteorit!” Però amb aquella veu que sembla Déu omnipotent li va aconsellar que transmetés esperança. Un emocionat Tony Goldwyn, que va interpretar el president Fitzgerald Grant a la sèrie Scandal, li va demanar: “Digue’ls que existeixes per a ells i que ells et fan ser un home millor”. Geena Davis, que va ser la presidenta Mackenzie Allen a Commander in Chief, li va transmetre l’aprenentatge que ella havia tret de la sèrie: “Si alguna cosa em va quedar clara és que a la política no s’hi ve a plorar”. Biden va riure: “El que jo espero és que cap dels meus polítics faci plorar ningú”. Michael Douglas, en tant que president Andrew Shepherd a The American President, el va animar a fer servir l’amor i la compassió com a eines de lideratge, perquè són atributs de força i no pas de debilitat. I, finalment, Bill Pullman, com a president Thomas J. Whitmore a Independence Day, li va fer veure que la seva feina a la pel·lícula no va ser gaire difícil: “Com que vaig haver de lluitar contra una invasió extraterrestre, era fàcil tenir tothom unit”. I va apel·lar a la importància de centrar-se en els aspectes que uneixen els nord-americans.

Després de la clara victòria a casa de la seva rival Nikki Haley, l’únic obstacle que pot impedir a Donald Trump ser candidat a president és una sentència judicial de gran severitat. Però si parlem de vots, Trump no ha tingut rival dins el Partit Republicà. Com més processos li han sortit, més suports ha guanyat. Fins i tot la possibilitat que fos la justícia i no les urnes la que li acabés impedint de presentar-se ja ha estat presentada per Trump com una prova que ell és un dissident, “com una mena de Navalni”, d’un sistema “comunista o feixista”, una comparació d’una obscenitat que es comenta sola però pretén convertir-lo en un màrtir de l’establishment.

La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.