Mai havíem tingut tanta informació a l’abast, tantes dades per entendre el món i tantes eines per contrastar-la. I, tanmateix, mai havia estat tan fàcil perdre’s entre notícies falses, titulars tendenciosos i mitges veritats. Aquesta mateixa contradicció s’ha instal·lat també al debat públic: mai s’havia produït i utilitzat tanta evidència per orientar les polítiques i, al mateix temps, mai els polítics havien estat tan polaritzats i tan poc disposats a escoltar el que diuen les dades.

És la primera persona al món que ocupa una càtedra específica sobre la bicicleta en una universitat, a Gant. Meredith Glaser (Califòrnia, 1982) és doctora en planificació urbanística per la Universitat d'Amsterdam, ciutat on viu des de fa quinze anys, i directora de l'Urban Cycling Institute. "Vaig créixer amb el cotxe com el rei del transport i arribar aquí va sacsejar el meu món: mai més he tingut cotxe", assegura. Aquesta investigadora i experta en planificació ciclista assessora el govern flamenc i afirma que cal "redistribuir l'espai del carrer". Fa uns dies va fer una xerrada, de la mà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per impulsar l'ús de la bici a la "gran Barcelona".

L’estiu comença, i malgrat que les pluges recents ens permeten oblidar-nos (per uns segons) de la greu sequera que estem patint, les altes temperatures i els incendis ens recordaran ben aviat que l'escalfament global no és un fantasma del futur, sinó una realitat actual. Però no són pocs els polítics que sentim, un dia rere l’altre, fent declaracions sobre el negacionisme climàtic. Fa dècades que des de la comunitat científica s’alerta dels perills de no prendre mesures per tal de mitigar el canvi climàtic, des de l’impacte a les temperatures fins a les morts que pot provocar. Si la ciència i la política haguessin parlat més probablement avui no seríem on som.

El govern ens acaba de presentar “l'indicador de benestar subjectiu”, que pretén conèixer “la satisfacció amb la vida dels catalans”. Aquest indicador servirà, llegeixo també, “per millorar les polítiques públiques”. Han fet quatre mil enquestes i, pel que sembla, tenim un 6,9 en felicitat, que és un notable. Els més “feliços” destaquen la salut, la família, la vida personal i el benestar emocional. Els més infeliços, els diners, el malestar i la salut. Els jubilats són els que més alt es puntuen, i ho entenc molt, perquè em penso que, com més va, més feliç et fa el simple miracle de seguir viu, que és una cosa que, als setze anys, dones per suposada. Els feliços no parlen de diners, però sí que en parlen els infeliços.