Sembla que la croada als pisos turístics comença a donar fruits. Exceltur, la gran patronal del sector turístic a l'Estat, ha notat una frenada d'aquest tipus d'allotjaments a les 25 ciutats d'Espanya més pressionades pel turisme, entre les quals hi ha Barcelona. En concret, xifren en 15.963 la caiguda del nombre de places de pisos turístics comercialitzades en diferents plataformes el 2025 en comparació amb un any abans (Exceltur compara el període de temporada alta), cosa que suposa un 4,1% menys d'aquestes places. L'any passat va tancar amb 366.000 places d'allotjaments d'ús turístic, segons la patronal.

Mentre la dreta i l'extrema dreta van guanyant terreny a les enquestes, Pedro Sánchez ha volgut que el seu primer acte del curs polític, a Màlaga, l'impregnés un discurs social que l'ajudés a fer reflotar un PSOE que passa per un dels seus pitjors moments. Per contrarestar el desgast del cas Cerdán, l'ofensiva judicial contra la seva dona, Begoña Gómez, i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i amb la governabilitat penjant d'un fil, el president espanyol ha volgut marcar l'agenda amb un altre anunci sobre una de les carpetes que el govern espanyol veu prioritària: l'habitatge. Sánchez ha anunciat que el ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana exigirà a les plataformes online de lloguer, com Airbnb i altres, retirar els anuncis de 53.876 pisos turístics perquè no compleixen amb els requisits legals. Són pisos que van demanar el seu número de registre obligatori el passat 1 de juliol, però que no compleixen amb els requisits. Es tracta d'habitatges que, segons Sánchez, es podran destinar, per tant, al lloguer per als joves i les famílies.

Davant la proliferació de pisos turístics, les administracions intenten posar més ulls per acotar un mercat que s'ha descontrolat. Des de l'1 de juliol, està en vigor el registre estatal per poder operar legalment en plataformes digitals, una capa de control més que se suma a d'altres, com el registre de la Generalitat o les llicències que atorga l'Ajuntament de Barcelona. Al registre estatal, de Barcelona hi consten 6.759 pisos turístics, segons les últimes dades disponibles, corresponents al passat divendres. Representen prop d'un 68% dels 10.000 apartaments amb una llicència atorgada per l'Ajuntament. Per tant, un terç encara no s'ha inscrit. Això no inclou els il·legals, pels quals no hi ha una xifra exacta, però el consistori en detecta entre 300 i 400 mensuals.

Encara avui, vuit anys després que el govern d'Ada Colau impulsés una ofensiva contra els pisos turístics il·legals que hi havia aleshores a Barcelona, la lluita contra aquest tipus d'allotjament –sigui pis sencer o llar compartida– continua. Fins al punt que, després d'haver-ne tancat ja prop de 6.000, el servei d'inspecció continua detectant-ne fins a 300 de nous cada mes, segons dades del consistori. És una mena de cursa infinita. Un joc del gat i la rata en què cada cop que l'Ajuntament tanca un pis se n'obre un altre.

Ara que els turistes ja han tornat massivament a Barcelona i que s'han reobert debats com el de la necessitat de fixar un límit als creueristes o descongestionar els punts més coneguts, l'Ajuntament considera que és el moment de reprendre, també, l'ofensiva contra els pisos turístics il·legals. Aquesta batalla es va lluitar amb força durant el primer mandat dels comuns, quan es considerava que hi havia uns 6.000 allotjaments fraudulents a la ciutat, i va quedar pràcticament abandonada durant els dos anys de la pandèmia. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, però, ha anunciat avui després d'una trobada amb l'alcaldessa d'Amsterdam, Femke Halsema, que tornen a posar a treballar la maquinària en aquesta direcció. Les dues alcaldesses han compartit els problemes de convivència i d'expulsió de veïns que es deriven del lloguer il·legal d'aquest tipus d'allotjaments i del turisme massiu en general i han defensat que, després de l'estiu, instaran la Unió Europea a tirar endavant una regulació unitària per al conjunt de plataformes on s'anuncien pisos turístics.

Després de la gran ofensiva que ha mantingut el govern de Colau contra els pisos turístics il·legals, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit ara filar més prim en les sancions per diferenciar aquelles persones que lloguen pisos de manera reincident i en el marc de xarxes organitzades d'aquelles que ho fan de manera esporàdica i oferint el seu propi habitatge com un complement als seus ingressos. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, assegura que el consistori aprovarà en els pròxims dies una instrucció amb nous criteris per fer més "proporcionades" les multes relacionades amb l'activitat il·legal d'habitatge d'ús turístic tenint en compte factors com la reincidència o el nombre d'allotjaments que es comercialitzen.

L'Ajuntament de Barcelona ha tancat 6.961 habitatges d'ús turístic sense llicència des de l'any 2014, amb un punt àlgid l'any 2017, quan en va tancar 2.388, i una clara caiguda el 2019 –l'últim any estudiat en l'informe municipal presentat aquest divendres–, en el qual es van tancar 1.395 pisos turístics. Aquests habitatges, segons l'estudi del consistori, permetrien a 17.333 persones accedir a un habitatge.

"Vaig llogar el pis i al principi em pagaven regularment, però els veïns es queixaven de molt soroll i de moviment de persones. Tant hi sentien parlar anglès com francès, i no eren sempre els mateixos. De seguida vaig sospitar que el feien servir de pis turístic". La Núria –nom fictici perquè prefereix no revelar la seva identitat– és una de les víctimes d'un grup que s'havia dedicat a llogar habitatges a Barcelona, l'Hospitalet i Vilassar de Mar per convertir-los en pisos turístics il·legals. Segons explica a l'ARA, ella havia llogat un pis que té a Barcelona a una persona, amb qui havia fet el contracte, però en realitat al darrere hi havia una màfia amb un entramat preparat: després de rebre les claus van fotografiar l'immoble, en van penjar les imatges a Airbnb i van cobrar dels turistes que s'hi allotjaven.

Una parella ha hagut d'abandonar el pis on vivia, al barri del Born de Barcelona, després de rebre una pallissa per haver denunciat que l'habitatge del seu costat és un pis turístic il·legal. Els fets els ha explicat Xavi Buxeda, una de les víctimes, en un fil a Twitter: "Ahir van apallissar la meva parella a casa. Fa mesos que avisem Airbnb i l'Ajuntament de Barcelona que tenim un pis turístic il·legal al costat de casa. Hem advertit reiterades vegades que el propietari era perillós i ahir ens va enviar un sicari". El seu testimoni posa de manifest "l'infern" personal que pot suposar tenir un pis turístic il·legal al costat i també la lentitud del procés administratiu per acabar amb aquestes pràctiques.

Els pisos turístics representen el 55% de l'oferta d'allotjament al País Valencià. Així ho revela el primer 'Estudi sobre l'impacte de l'habitatge vacacional en l'urbanisme' (VUT), que ha donat a conèixer aquest dimecres la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR) durant la reunió de la Comissió de Lluita contra l'Intrusisme de l'Agència Valenciana de Turisme.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que una comunitat de veïns no pot vetar els pisos turístics legals que ja existeixin al seu bloc modificant els estatuts de la comunitat. Una sentència de l'alt tribunal català dona la raó a la propietària d'un d'aquests apartaments que havia portat als jutjats l'acord veïnal que li prohibia continuar funcionant el 2014. En canvi, el tribunal sí que avala que una escala de veïns pugui modificar els seus estatuts per evitar que s'estableixin nous pisos turístics a l'edifici. La sentència és ferma i no es pot recórrer.

La plataforma d'allotjament turístic Airbnb ha tornat a la càrrega. En una carta dirigida a l'Ajuntament de Barcelona, el responsable de polítiques públiques d'Airbnb a Espanya, Sergio Vinay, ha criticat els hotels de la ciutat. Ha qüestionat que es protegeixi "l'statu quo" d'aquests establiments que, segons la plataforma, "deixen poc espai per a ningú més". Airbnb ha apuntat que els operadors professionals d'apartaments turístics i els hotels sumen el 80% de les llicències de pisos turístics a Barcelona; d'aquestes, el 40% de les són de les cadenes hoteleres, ha concretat Vinay. Per això, ha valorat que fan falta "noves normes" per a les famílies que comparteixen la seva llar.

Principi d’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la plataforma d’allotjament turístic Airbnb. Després de mesos de tensió entre les dues parts, ahir van mantenir una trobada que ha marcat un canvi de rumb en la seva relació turbulenta. De la reunió en va sortir un acord clar: Airbnb es va comprometre a retirar els pisos turístics il·legals de Barcelona que l’Ajuntament notifiqui a la plataforma. De moment, la setmana vinent hi haurà una altra trobada en la qual el consistori lliurarà un primer llistat dels apartaments il·legals que té detectats a la ciutat i que s’anuncien a la plataforma. Llavors, dins un termini “raonable”, Airbnb retirarà la publicitat d’aquests pisos.

Les actuacions que la Generalitat ha realitzat des del 2012 per regularitzar els apartaments i habitatges d’ús turístic de Catalunya que es troben en situació il·legal han permès regularitzar 57.497 habitatges d’ús turístic i 235 establiments d’apartaments turístics, fet que suposa una regularització global de 330.572 places d’allotjament turístic o, el que és mateix, la regularització del 66,1% de les places de l’oferta potencial que es calcula que existeix a Catalunya.

L'Ajuntament de Barcelona ha tancat 247 pisos des de juliol fins al desembre del 2016 fruit del pla de xoc d'habitatges d'ús turístic. En aquest període s'han obert 3.661 expedients, 1.715 que han estat sancionadors i 1.049 ordres de cessament. Dels habitatges que han tancat, 140 ho van fer per compliment de l'ordre emesa i 107 van ser cessats per precinte. Aquest és el balanç que ha fet el regidor de Turisme, Agustí Colom, que ha explicat que s'han detectat 2.155 localitzacions sospitoses a través d'Internet, de les quals 1.166 eren pisos sense llicència (54%), 815 en tenien però no publicaven el número de registre (39%) i 174 no van ser localitzats.