"Àngel Guimerà era homosexual. No sé per què ens costa encara avui dia tant d'admetre-ho públicament", afirma el dramaturg Jordi Prat i Coll. Aquest fet marca la seva obra i l'escriptura de L'aranya, diu, un text en què "per primer i únic cop parla de manera radical del tema de la no descendència, de la infertilitat". Una botiga de queviures és el micromón on Guimerà representa una societat estancada, en què conviuen el fantasma del desig i la pressió social de la paternitat.

Àngel Guimerà (em refereixo a l’escriptor, eh, no pas al nom de carrer) faria nyec de patac a la Catalunya del 2024. Pobre desgraciat. Que si la llengua això, que si la llengua allò. Mira, veus? Al final no li van donar el Nobel de literatura. Mai hi hem estat tan a prop. Abans que fos una estrella de les lletres catalanes (Mar i cel, Terra baixa, Maria Rosa... ) el paio fot-li amb el català, el país, el panís, l’anís...

Hi ha prou consens per afirmar que Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més popular, i alhora el que ha tingut més projecció internacional. Prou que ho constata la Institució de les Lletres Catalanes en el programa de l'Any Àngel Guimerà que s'ha presentat aquest dijous al Palau Moja de Barcelona i que té com a comissari Ramon Bacardit, doctor en filologia catalana i autor de la tesi Tragèdia i drama en l'obra d'Àngel Guimerà (2005).