L'estrena fa deu anys de True detective va suposar un canvi de terç en la línia artística de HBO. Per primer cop, la plataforma apostava per una ficció procedimental concebuda, això sí, des de les seves coordenades de qualitat habituals. Érem davant d'una sèrie policíaca d'autor amarada per l'herència del noir nord-americà i en què la psicologia dels protagonistes i els seus vincles pesaven molt més que la simple resolució del misteri policial, just el contrari del que passa en els procedimentals típics. Allò que no es posava en evidència en les primeres temporades de True detective i sí que es manifesta en aquesta quarta que s'acaba d'estrenar és fins a quin punt aquest format beu molt de la ficció nòrdica europea, on s'ha conreat àmpliament a partir de l'èxit de la danesa i pionera en aquest àmbit The killing (2007).