Al llarg de l’any que ara comença commemorarem els cinquanta anys de la mort de Franco. Serà una bona ocasió per veure on érem aleshores i on som ara, com hem canviat en cinc dècades de democràcia, autonomia i creixement econòmic. Aquestes visions retrospectives són ben necessàries, i l’ARA ben segur que hi dedicarà atenció. De fet, fa poc hi podíem llegir un article de l’economista Paul Krugman, que reflexionava, des d’una perspectiva americana, sobre el que ha canviat en els últims vint-i-cinc anys. El premi Nobel d’economia hi començava constatant, sorprès, fins a quin punt l’optimisme que es respirava l’any 2000 s’havia tornat avui "ira i ressentiment".

Un aterratge suau depèn de la perícia del pilot, la qualitat de l’avió i les turbulències. Hi ha pilots com Chesley Sully Sullenberger, que va fer un amaratge al riu Hudson després que unes aus bloquegessin els motors de l’avió fa quinze anys. Sembla que Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed per als amics), està aconseguint fer un aterratge suau de l’economia dels EUA controlant la inflació sense provocar una recessió. Ell mateix va dir, a mitjans del 2022, que hi havia camins plausibles per obtenir un aterratge suau (soft) o “més o menys suau” (soft-ish), amb el que volia dir "una mica accidentat". Alan Blinder, vicepresident de la Fed del 1994 al 1996, era optimista sobre aquesta possibilitat, mentre que l’exsecretari del Tresor Larry Summers n'era pessimista.