<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Agència Europea Espacial]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/agencia-europea-espacial/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Agència Europea Espacial]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Els astrònoms vigilen les probabilitats que un asteroide impacti contra la Terra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/astronoms-vigilen-probabilitats-asteroide-colpegi-terra_1_5276754.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a60d415b-23df-41ca-8d58-f7351589f947_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>És possible que sentiu parlar d'un gran asteroide que es dirigeix cap a la Terra. No us espanteu. Just després del dia de Nadal, els astrònoms van observar alguna cosa que s'allunyava de la Terra: una roca d'entre 40 i 100 metres de llarg que van anomenar 2024 YR4. Durant les setmanes següents, van simular les seves possibles òrbites futures. Ara, basant-se en la informació més actualitzada, els investigadors diuen que hi ha entre un 1,3% i 2,3% de probabilitats que aquest asteroide impacti en algun lloc de la Terra el 22 de gener del 2032. Fins dimecres parlaven de poc més d'un 1%. Aquest dijous se situen ja en més d'un 2%.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Robin George Andrews / The New York Times]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/astronoms-vigilen-probabilitats-asteroide-colpegi-terra_1_5276754.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Feb 2025 07:03:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a60d415b-23df-41ca-8d58-f7351589f947_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Il·lustració d'un asteroide. Aquesta imatge no reflecteix les característiques de cap asteroide conegut en concret.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a60d415b-23df-41ca-8d58-f7351589f947_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els investigadors veuen un 1,3% de possibilitats que la roca espacial 2024 YR4 pugui xocar contra el planeta, però abans de desembre del 2032]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estem preparats per sobreviure a l’espai?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/preparats-sobreviure-l-espai_130_5098220.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a3f8c14b-8352-4ffd-8d07-3d46e67287ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Hèctor Garcia Morales]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/preparats-sobreviure-l-espai_130_5098220.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Aug 2024 15:02:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a3f8c14b-8352-4ffd-8d07-3d46e67287ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Terra i el Sol, vistos des de l'Estació Espacial Internacional]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a3f8c14b-8352-4ffd-8d07-3d46e67287ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb la Lluna i Mart en el punt de mira, nous experiments revelen els efectes que té la vida fora del nostre planeta]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detectada una estranya explosió de rajos gamma provinent d’una galàxia veïna]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/detectada-estranya-explosio-rajos-gamma-provinent-d-galaxia-veina_1_5029010.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4bfaed1d-de5b-4421-946f-504d4d8907d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x900y486.jpg" /></p><p>Al conte <em>Els crims de la Rue Morgue</em>, Edgar Allan Poe escriu que “l’important és saber què ha de ser observat”. Això és, precisament, el que devien pensar els astrònoms de la col·laboració INTEGRAL, de l’Agència Espacial Europea (ESA) quan, el 15 de novembre, una explosió de rajos gamma molt energètica provinent de la galàxia veïna M82 va incidir sobre el seu satèl·lit. Les anàlisis revelen que el senyal va tenir origen en un magnetar, una estrella de neutrons amb un camp magnètic extremadament potent. Aquest fenomen és molt poc freqüent i el descobriment permet entendre amb més detall el procés de creació d’aquest tipus d’estrelles i la influència que tenen en la formació de les galàxies.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Héctor García Morales]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/detectada-estranya-explosio-rajos-gamma-provinent-d-galaxia-veina_1_5029010.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 May 2024 16:00:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4bfaed1d-de5b-4421-946f-504d4d8907d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x900y486.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Recreació d'una estrella de neutrons.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4bfaed1d-de5b-4421-946f-504d4d8907d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x900y486.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El senyal només va durar una dècima de segon, però la seva excepcionalitat permet estudiar millor com funcionen els magnetars]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mart amaga una enorme quantitat d'aigua glaçada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/mart-amaga-enorme-quantitat-d-aigua-glacada_1_4914053.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8312504e-0c99-4a3a-aba0-d59b920ea08a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A la zona equatorial de l’àrid planeta Mart, l’extensa regió on es fan els aterratges de les missions espacials, s’hi amaguen uns immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Una missió de l’Agència Europea Espacial (ESA, en anglès) ha confirmat que hi hauria entre 219.000 i 396.000 quilòmetres cúbics i que aquests blocs de gel de grans dimensions són la quantitat d’aigua més gran mai trobada al planeta vermell; una quantitat d'aigua suficient per omplir el mar Roig. I, en el cas que aquesta capa gelada es fongués, podria submergir en dos metres de profunditat tot el planeta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Garrido Granger]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/mart-amaga-enorme-quantitat-d-aigua-glacada_1_4914053.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jan 2024 21:12:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8312504e-0c99-4a3a-aba0-d59b920ea08a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Eumenides Dorsum, la regió que se sospita que conté el dipòsit més gruixut ric en gel del planeta Mart.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8312504e-0c99-4a3a-aba0-d59b920ea08a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'Agència Europea Espacial identifica la quantitat d'H2O més gran mai trobada al planeta vermell]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
