És possible que sentiu parlar d'un gran asteroide que es dirigeix cap a la Terra. No us espanteu. Just després del dia de Nadal, els astrònoms van observar alguna cosa que s'allunyava de la Terra: una roca d'entre 40 i 100 metres de llarg que van anomenar 2024 YR4. Durant les setmanes següents, van simular les seves possibles òrbites futures. Ara, basant-se en la informació més actualitzada, els investigadors diuen que hi ha entre un 1,3% i 2,3% de probabilitats que aquest asteroide impacti en algun lloc de la Terra el 22 de gener del 2032. Fins dimecres parlaven de poc més d'un 1%. Aquest dijous se situen ja en més d'un 2%.

Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.

Al conte Els crims de la Rue Morgue, Edgar Allan Poe escriu que “l’important és saber què ha de ser observat”. Això és, precisament, el que devien pensar els astrònoms de la col·laboració INTEGRAL, de l’Agència Espacial Europea (ESA) quan, el 15 de novembre, una explosió de rajos gamma molt energètica provinent de la galàxia veïna M82 va incidir sobre el seu satèl·lit. Les anàlisis revelen que el senyal va tenir origen en un magnetar, una estrella de neutrons amb un camp magnètic extremadament potent. Aquest fenomen és molt poc freqüent i el descobriment permet entendre amb més detall el procés de creació d’aquest tipus d’estrelles i la influència que tenen en la formació de les galàxies.

A la zona equatorial de l’àrid planeta Mart, l’extensa regió on es fan els aterratges de les missions espacials, s’hi amaguen uns immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Una missió de l’Agència Europea Espacial (ESA, en anglès) ha confirmat que hi hauria entre 219.000 i 396.000 quilòmetres cúbics i que aquests blocs de gel de grans dimensions són la quantitat d’aigua més gran mai trobada al planeta vermell; una quantitat d'aigua suficient per omplir el mar Roig. I, en el cas que aquesta capa gelada es fongués, podria submergir en dos metres de profunditat tot el planeta.