El passat sempre torna, però a les eleccions generals del Regne Unit no es ballen tangos, sinó que el ball és de bastons. I qui ha irromput en la cursa per donar-ne a tort i a dret és un vell conegut de la política britànica i europea, el racista i ultra Nigel Farage, l'home que amb la seva retòrica populista, euroescèptica i trumpista avant la lettre va escorar el Partit Conservador fins al punt de forçar el referèndum del Brexit. Farage concorrerà per vuitena vegada a un seient a la Cambra dels Comuns. I en aquesta ocasió potser té més possibilitats que mai d'aconseguir l'escó. Si més no, en l'acte de llançament de la seva candidatura, aquest migdia a Clacton-on-sea, ha congregat centenars de devots que prenen la seva paraula com la d'un nou messies.

Nou dies després que els nord-americans decideixin qui serà el nou president dels Estats Units –una molt probable tria entre Donald Trump i Joe Biden, en un remake de la campanya del 2020–, el dijous 14 de novembre els britànics aniran també a les urnes per decidir si continuen donant suport al Partit Conservador, que lidera Rishi Sunak, o bé si fan fora de Downing Street els tories, després del que aleshores ja seran més de catorze anys al poder, i atorguen la seva confiança al Partit Laborista del més que moderat Keir Starmer.