Tres mesos i mig després de coprotagonitzar una de les escenes esportives de l'any, Mia Carol accedeix a parlar amb l'ARA. A la marató dels Jocs Paralímpics el vigatà feia de guia d'Elena Congost, una atleta que pateix un 95% de ceguesa, quan a pocs metres de la línia de meta va començar a patir rampes. Ella va deixar anar breument la corda que els unia per ajudar-lo, fet que va provocar-ne la desqualificació. La decisió va generar un tsunami de suports. "La sensació que tinc és de tranquil·litat, però ara el que necessito és girar full. Ens heu ajudat a difondre una injustícia, però els mitjans de comunicació encara em feu nosa", diu.

Elena Congost, l'atleta catalana que va ser desqualificada de la marató dels Jocs Paralímpics de París després de travessar la línia de meta en tercera posició, reclama el seu premi a través d'una carta. “Hem escrit una carta amistosa al Comitè Olímpic Internacional (COI), el Comitè Paralímpic Internacional (IPC), el govern francès i els organitzadors dels Jocs en què els reclamem la medalla i que aquesta sigui compartida amb l’altra atleta, la que va acabar en quarta posició. Hem donat de temps fins al 20 d’octubre i, si no obtenim resposta, obrirem la via judicial”, diu.

L'atleta ugandesa Rebecca Cheptegei va ser atacada pel seu xicot, que va ruixar-la amb benzina i li va calar foc, poques setmanes després de participar en la prova de marató dels Jocs Olímpics de París. Cheptegei tenia 33 anys i no ha sobreviscut a l'atac, que li havia deixat cremades al 80% del cos. Aquest dimecres havia estat traslladada d'urgència a l'hospital de Kenya, on finalment l'atleta ha mort després que els òrgans li fallessin, segons ha explicat el director del centre mèdic on estava ingressada, a Eldoret, a l'oest del país.

Des de principis d'estiu, la Torre Eiffel llueix els cinc anells olímpics. S'hi van col·locar poques setmanes abans de l'inici dels Jocs Olímpics i estava previst retirar-los quan acabessin els Paralímpics, que se celebren fins al 8 de setembre. Però l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, sorprenia anunciant aquest cap de setmana en una entrevista al diari Ouest-France que els anells olímpics es quedaran a la Torre Eiffel permanentment, com un record de París 2024. "Com a alcaldessa, és una decisió que em pertoca a mi i tinc l'acord del Comitè Olímpic Internacional. Així que sí, es quedaran a la Torre Eiffel", afirmava Hidalgo a l'entrevista.

La boxejadora algeriana Imane Khelif, guanyadora d'una medalla d’or als Jocs Olímpics de París, ha interposat una denúncia a la justícia francesa per “ciberassetjament agreujat” contra diverses personalitats, entre les quals l’expresident dels EUA Donald Trump, el multimilionari propietari de Tesla Elon Musk i la cèlebre escriptora J.K. Rowling, autora de la nissaga de Harry Potter. Khelif va ser objecte d’una campanya d’odi impulsada sobretot per personatges d’extrema dreta, que van qüestionar el seu dret de competir en la categoria femenina de boxa, i fins i tot la seva condició de dona i amb la qual va néixer. 

Pocs dies després que Tom Cruise s'emportés la bandera olímpica de París a Los Angeles, la capital francesa inaugura una nova edició dels Jocs Paralímpics, programats del 28 d'agost al 8 de setembre. Serà el primer cop que París en sigui seu, perquè el 1900 i el 1924, els altres anys en què va ser seu olímpica, encara no existien. Amb dos milions d'entrades venudes, arriben envoltats encara de l'optimisme que van generar els Jocs Olímpics, cita que va generar un consens molt positiu. Tot i que en pocs dies França ha tornat a les picabaralles polítiques, els Paralímpics arriben amb el repte de batre el rècord d'espectadors en aquesta mena d'esdeveniments, en part gràcies al fet que molts parisencs que van marxar de la ciutat a l'agost ara volen veure amb els seus ulls les instal·lacions esportives temporals aixecades en espais icònics com la Torre Eiffel, on es farà el torneig de futbol per a cecs.

La mare biològica de Simone Biles ha hagut de conformar-se a veure com la seva filla feia història a través de la televisió. Ni un missatge, ni una trucada. Però ara Shannon Biles, la mare de la campiona olímpica de gimnàstica, ha volgut fer públic a través d'una entrevista al Daily Mail publicada aquest dimarts que voldria reprendre el contacte amb la seva filla, a qui va abandonar quan tenia sis anys a causa de l'addicció a les drogues que tant ella com la seva parella tenien.

Campbell Johnstone és un exjugador de rugbi neozelandès que va ser internacional l'any 2005. El 30 de gener del 2023, en una entrevista amb Hilary Barry per al programa Seven sharp, va explicar que era gai, i es va convertir en el primer all black que anunciava públicament la seva homosexualitat. El seu relat és un dels pals de paller de We all play, el documental de Rakuten TV i Atlantika Films que ajuda a trencar tabús en la inclusió de la comunitat LGBTQIA+ en el món de l'esport.

París torna a la realitat. Després d’uns dies en què gairebé tot ha sortit rodó, la capital francesa torna a les intrigues i debats polítics. "Crèiem que érem una nació de rondinaires enfrontats i ara som tots al mateix equip", va dir diumenge, optimista, el president del comitè organitzador dels Jocs, Tony Estanguet. Emmanuel Macron va intentar treure profit de l’èxit i va afirmar que "França, quan està unida, sap fer grans coses". "Hi ha un perdedor, l'esperit de derrota. Tots els que ens explicaven des de fa set anys que era una bogeria acollir els Jocs Olímpics", va afegir. A l'estació de tren de Lió, milers de persones agafen el tren per deixar la ciutat. El Jacques, un home de Narbona que va comprar entrades per veure l'atletisme i el bàsquet, també torna a casa. "Tinc la sensació que aquests dies no he estat a França –diu rialler–. Tot estava net, la policia era simpàtica, tothom somreia", afegeix.

El concepte Tom Cruise va ser el més buscat a internet en diferents zones del món, també a Catalunya, durant la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de París de diumenge a la nit. Malgrat la consolidada fama de l'actor de no necessitar cap doble per a les escenes perilloses, la sorpresa de veure'l saltar des del capdamunt de l'estadi de Saint-Denis –una caiguda de gairebé 50 metres–, a l'edat de 62 anys, va deixar el públic perplex per l'increïble estat físic de l'actor també fora de la pantalla. Però la visibilitat d'un personatge heroic i sent aclamat pel públic no ha convençut tothom.

Passen els anys i els Jocs Olímpics ens segueixen emocionant. Potser perquè ens permeten recordar on érem quan els vam veure. O potser perquè, malgrat la política i la cobdícia, que ho poden tacar tot, segueixen sent prou purs i ens fan sentir joves i optimistes. "En aquest món ple de tensions, gràcies per fer-nos creure en la pau i la felicitat", deia el president del COI, Thomas Bach. Passades les nou de la nit, l’estadi de Saint-Denis es va anar omplint de milers de cares emocionades quan les delegacions van començar a desfilar. Alguns portaven medalles al coll i les ensenyaven. D'altres ja havien fet prou amb arribar fins allà, fins a París. Tots recordaran la capital francesa, una ciutat que no deixa de canviar però sense perdre l’ànima de sempre. Que fàcil que és enamorar-se de París. "Hem batut rècords d'audiències i d'espectadors. Però també hem batut el rècord de propostes de casament entre atletes", bromejava Tony Estanguet, president del comitè organitzador.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són les cinc anelles olímpiques de la jornada. Les últimes fins d'aquí a quatre anys.

A les onze de la nit de dissabte, les terrasses de París estaven plenes. Mentre uns prenien vi deixant-se veure i mirant els altres, per davant començava a passar un munt de gent vestida d'esport i amb dorsal. Els organitzadors dels Jocs, entestats en fer que aquests fossin uns Jocs prou oberts a la gent, havien organitzat de matinada una marató per a qui volgués apuntar-se al mateix recorregut de la prova olímpica. Es feia de nit, per evitar la calor i per aprofitar el circuit, que passava per llocs emblemàtics. Sortia de l'ajuntament, anava fins a Versalles i tornava per acabar als Invalides. Va ser una gran festa, plena de gent i amb el català Àlex Roca, un atleta amb una discapacitat del 76%, acabant la prova. Més de 20.000 persones hi van prendre part.

Maica García (Sabadell, 1990) va parlant i mirant la medalla d'or. "Encara no he decidit on les posaré totes; les tinc a casa i faré alguna cosa bonica" explica. I torna a mirar la medalla. "Hi han posat la Torre Eiffel. Per una banda, sempre són iguals, però aquest any hi han afegit la torre", diu referint-se al fet que totes les medalles són sempre iguals d'un costat, amb una imatge de la deessa grega de la victòria, Niké, l'estadi dels Jocs del 1898 i el Partenó. Aquest any, efectivament, hi han d'afegir la Torre Eiffel, a la medalla. La Maica les coneix bé, ja que en tenia dues de plata. I ara, finalment, la més desitjada. La sabadellenca ha guanyat totes les competicions amb el CN Sabadell, i ara les ha guanyat totes amb la selecció gràcies a la final en què va fer dos gols claus contra les australianes.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són les cinc anelles olímpiques de la jornada.

Pierre de Coubertin va ser el primer president del Comitè Olímpic Internacional. Va rescatar una tradició grega i va convertir els Jocs Olímpics en un espectacle de masses. L’any 1908, just abans dels primers Jocs de Londres, va deixar anar: "L’important no és guanyar, sinó participar". Més de cent anys després, la frase continua vigent: ningú es vol perdre els Jocs Olímpics, malgrat que la participació de milions de persones sigui des del sofà de casa o davant de la televisió del bar. Tant se val si no miren mai els esports, si no saben com funciona la puntuació de moltes de les disciplines. S’han de veure. Per què la reinvenció de Coubertin ha fet que, durant quinze dies cada quatre anys, tothom estigui pendent d’una competició esportiva?

Abans de sortir a la piscina per jugar la final olímpica, les jugadores de la selecció van veure un vídeo on diferents companyes del passat els enviaven un missatge per animar-les. “Quin fart de plorar abans de començar” admetia Anni Espar entre rialles. Però un cop va començar el partit, la selecció espanyola no va deixar passar aquesta oportunitat de tocar el cel, controlant sempre el partit contra Austràlia (11-9). “Per un moment he oblidat que era la final, estava centrada en el partit, contenta perquè estava ajudant amb les meves aturades” deia la jove portera Martina Terré. “Fins que no ens hem escapat de quatre gols no m’he adonat que guanyaríem” afegia la Bea Ortiz.

Els atletes olímpics emprenen el camí a casa després d’exhibir les seves proeses. Alguns ho fan amb medalles que distingeixen la seva excel·lència. Altres, amb el més modest diploma olímpic. Però, en aquests temps de comunicació global, hi ha encara un altre reconeixement, en aquest cas immaterial, ja que no és de metall noble ni de paper: el de la viralitat, que assegura una quota de glòria, encara que sigui efímera i sovint involuntària. Aquests són alguns dels mems d’internet que han fet fortuna durant la celebració dels Jocs de París i que no sempre corresponen als esportistes més llorejats.

Les anelles olímpiques de París no han sigut els únics anells que s'han vist durant els Jocs del 2024. Inspirats per l'anomenada ciutat de l'amor o per l'eufòria de ser partícips de la cita esportiva, diferents atletes han aprofitat els Jocs Olímpics per prometre's amb la seva parella. Alguns d'ells han compartit el procés de competició plegats en la mateixa disciplina, altres són una parella olímpica però d'esports diferents i també hi ha qui ha aprofitat la victòria d'una competició per córrer a la graderia a prometre's amb el xicot que assistia com a públic.

Un quart de dotze de la nit i era difícil reconèixer la pista central de Roland Garros. L'àrbitre Jakov Est va aixecar el braç d'Imane Khelif i la va proclamar campiona olímpica de boxa de menys de 66 kg. I milers de goles van cridar eufòriques. Per megafonia va començar a sonar Abdel kader, la cançó de Khaled que es va convertir en un himne per a molts algerians emigrats a França quan la va cantar conjuntament amb Rachid Taha i Faudel al Bercy Arena el 1998. La boxejadora algeriana, la dona que més atacs ha rebut aquests dies a París, finalment era campiona. El seu entrenador va aixecar-la sobre les seves espatlles i la va passejar per l'espai de la pista central on no fa gaire Novak Djokovic era feliç. Khelif també era feliç. Acusada de ser un home, criticada per Donald Trump i Giorgia Meloni, va saber concentrar-se en el combat per ser campiona. Un triomf personal, aquest. Però qui hi surt perdent és la boxa, segurament. Un altre combat segueix als despatxos i podria acabar amb aquest esport expulsat de la família olímpica.