Després de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona. Residus que inclouen despulles animals i restes d'escorxadors, i no només purins.

Tornem a tenir un debat al voltant d’infraestructures que s’implementen al territori rural, en aquest cas la possible construcció de la central de biogàs més gran de Catalunya, que ocuparia unes 10 hectàrees de terreny agrícola de màxima qualitat al poble de la Sentiu de Sió. Escoltant la població que la rebutja (poblesvius.cat), sembla que tenen prou arguments per fer-nos dubtar del discurs oficial que considera necessària aquesta planta dedicada a generar gas a partir del tractament de purins d’explotacions ramaderes i d’altres residus. Argumenten falta de transparència i una insòlita rapidesa en la tramitació dels permisos que impedeix la informació i participació com cal de la població afectada; parlen de la desmesura del projecte, quinze vegades més gran que altres centrals similars que ja existeixen a Catalunya i sis vegades més gran que les que podem trobar en altres països d’Europa; dels beneficis que finalment acabaran en mans dels especuladors que controlen el fons d’inversió danès que finança part del projecte; d’una previsió anual de 21.000 camions amunt i avall pel territori; d’una xemeneia de 65 metres d’alçada... Però, a banda de tots aquests raonaments "tècnics", penso que, davant d’aquest projecte, com està passant en la majoria dels que venen impulsats per l’anomenada "transició ecològica", cal parar atenció en els adjectius de l'embolcall de presentació: circular, sostenible, renovable... i en qui l'ha embolicat.