La dimissió de Ron Dermer, ministre d'Afers Estratègics d'Israel, un dels principals negociadors de l'alto el foc vigent a Gaza, i un dels homes de confiança de Benjamin Netanyahu, ha fet paleses les esquerdes del govern israelià. En un país marcat per dos anys de guerra a Gaza i per la tensió constant a la frontera nord, la seva sortida, anunciada aquesta setmana, ha encès les alarmes sobre l'estabilitat de la coalició. Dermer, que abans va ser ambaixador a Washington i era vist com la veu més pragmàtica del gabinet de seguretat, marxa al·legant motius personals, però la seva sortida arriba en el pitjor moment possible.

Des dels atacs de Hamàs el 7 d’octubre del 2023, teòricament Israel s’ha centrat en restablir la seva seguretat a la regió. D’una banda, reconstruint la seva capacitat per dissuadir els adversaris i desmantellar el seu potencial militar; de l’altra, mostrant-se disposat a participar en una guerra permanent, una situació que ha transformat la societat israeliana i les dinàmiques de poder al Pròxim Orient. Israel ha sigut atrevit, imprevisible i, fins a la recent proposta d’alto el foc, gairebé imparable. En la majoria d’àmbits ha utilitzat la força sense apostar per cap diplomàcia viable.

Desenes de periodistes palestins assassinats fredament dia rere dia. Prohibició de l'entrada de la premsa internacional. Bloqueig informatiu general. Israel no té cap mena de credibilitat en les seves afirmacions quan nega les evidències dels tècnics de les agències humanitàries sobre la fam i el genocidi que pateix la població i ha de deixar entrar, ja, la premsa internacional independent a la Franja perquè pugui informar lliurament del que hi passa. L'ARA se suma a la campanya de Reporters Sense Fronteres, que xifra en 250 els periodistes assassinats, per reclamar a Israel que aturi la persecució de la premsa i deixi entrar els reporters.

Les autoritats israelianes han vetat l'entrada al país a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que havia de viatjar aquest divendres a la tarda a Tel-Aviv, en el marc d'un viatge institucional en què tenia previst reunir-se amb alcaldes de la regió.

L’escriptora irlandesa Sally Rooney, autora de novel·les de gran èxit internacional com Gent Normal, Converses entre amics o Intermezzo, ha encès una nova polèmica política i cultural al Regne Unit al declarar que utilitzarà els diners provinents de la BBC i de la venda dels seus llibres per finançar Palestine Action, el grup polític proscrit recentment pel govern britànic.

Aquest passat dimarts va dimitir Herzi Halevi, cap de l’estat major de l’exèrcit israelià, entonant un mea culpa que esperava el conjunt del país. Tot i ser considerat un militar honest i professional, això no l’allibera de les responsabilitats que va tenir en la massacre del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va envair el sud del país i va matar 1.200 ciutadans, la majoria civils, però també centenars de militars.

"Estic content de venir a Barcelona i trobar-me amb una organització de jueus progressistes, cosa que cada vegada és més difícil", diu el sociòleg Luis Lev Grinberg. Nascut a Buenos Aires el 1953, Grinberg viu actualment a Jerusalem. Ara es troba a Portugal per una conferència, però el 8 de setembre serà a Barcelona per fer una xerrada amb JCall, una plataforma formada per jueus progressistes que està en contra de l'ocupació militar de Cisjordània i Jerusalem Est. Ho aprofitarà per visitar la seva filla, que viu a Catalunya. "La meva filla va marxar tres dies després de l'atac de Hamàs. Molts joves estan marxant d'Israel", explica. Fundador del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat Ben Gurion i expresident de l'Associació Sociològica Israeliana, ha investigat la història del moviment laborista sionista, l'economia política d'Israel i el conflicte entre Israel i Palestina.

L'exèrcit israelià ha engegat aquesta matinada l'ofensiva més dura al nord de Cisjordània des de principis de segle, quan combatia la Segona Intifada. En l'atac hi participen centenars de soldats, franctiradors, caces i excavadores, i s'han tancat els accessos a les principals ciutats palestines, Jenín, Tulkarem i Tubas, i els seus camps de refugiats. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha cridat l'exèrcit a emprar els mètodes que ha imposat a Gaza: "Hem de tractar l'amenaça a Cisjordània com estem fent a Gaza, inclosa l'evacuació temporal dels residents palestins i [fer] els passos que calgui. És una guerra total i l'hem de guanyar", ha escrit al seu compte d'X.

Des del 7 d’octubre la Franja de Gaza ha sigut l’escenari d’una devastació que juristes i experts no han dubtat a qualificar de genocidi. Des del principi va quedar clar que la campanya israeliana no seria cap altra cosa que una operació d’aniquilació que, amb el pretext de la seguretat, es cobraria la vida de milers de persones. Les últimes xifres indiquen que s’ha superat la barrera dels 40.000 morts, mentre que hi ha estudis científics que fan una estimació conservadora de 186.000 morts directes i indirectes. No obstant això, la comunitat internacional sembla haver normalitzat aquesta tragèdia, fet que posa en relleu un inquietant patró d’indiferència cap a la mort i el sofriment en regions no europees, especialment quan l’agressor és un país que es percep com a part de l’ethos europeu i, per tant, civilitzat, com és el cas d’Israel.

Més de tres mesos després de l'inici de la guerra de Gaza el 7 d'octubre, el primer ministre Benjamin Netanyahu viu els moments més compromesos de la seva llarga carrera política, amb una situació força delicada en els fronts intern, del seu executiu, i extern, de la política exterior en relació amb els Estats Units.