La cuinera Ada Parellada va decidir fa deu anys fer un sopar a quatre euros al seu restaurant Semproniana per conscienciar sobre el malbaratament dels aliments. El 16 de juny del 2015 Parellada va crear un sopar amb aliments que no havien entrat als circuits de distribució alimentària o n'havien sortit, i demostrava que eren bons, molt bons. Aquest dimarts, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació posa en marxa la quarta edició de la campanya Aprofitem els aliments, que compta, esclar, amb la cuinera del Semproniana com a impulsora i amb un total de setanta restaurants que s’han adherit a la campanya. Fins al 31 d’octubre, es podran menjar menús a molt bon preu (tres plats al voltant de vint euros) amb l’objectiu de crear consciència sobre la importància d’aprofitar els aliments.

Dino a La Gormanda de Barcelona (c. Aribau, 160) a la taula que està situada al costat de la cuina oberta del restaurant. La Carlota Claver (Barcelona, 1980) dirigeix un equip de cuiners i cambrers, entre els quals hi ha el seu marit, Ignasi Céspedes. La Carlota és nervi i optimisme a parts iguals. Transmet passió i alegria per l’ofici, i tot rutlla a la cuina amb harmonia. Quan acaba el servei del migdia li demano que s’assegui a la taula des d'on l'he vist cuinar moixernons, porros amb curri i cocotxes de bacallà.

Les bledes són probablement la verdura que més escarafalls genera només pronunciant-ne el nom, malgrat que en una enquesta popular encara n'hi hauria una altra, les cols de Brussel·les, però ja són figues d'un altre paner. El cas és que les bledes sovint s'han rebullit i s'han posat al plat amb acompanyaments simples. Unes altres vegades la cocció també els ha fet tenir gust de terra i, una cosa que podria ser-ne una virtut, s'acaba convertint en un inconvenient. Els dos motius, junts o separats, generen que en l'imaginari popular les bledes vagin associades a àpats rígids i tristos.