Una manifestació per l'habitatge digne. Un judici per millorar les condicions dels repartidors de Glovo. La gala de les Estrelles Michelin. Dark kitchens i supermercats il·legals.

Els Watson, l'obra més ambiciosa de la temporada del Teatre Nacional, és un espectacle especial i insòlit per molts motius. El primer, perquè es tracta d'una obra contemporània de l'anglesa Laura Wade que s'introdueix en la novel·la inacabada de Jane Austen (1775-1817) i intenta entendre per què no la va acabar (i la resol a la seva manera). El segon, pel joc teatral que proposa, amb l'autora mateixa dins l'espectacle, un mecanisme que l'equip que dirigeix Josep Maria Mestres s'ha conjurat per no aclarir-ne ni mu, més enllà de la trama d'embolics familiars i pretendents que plantegen les cent primeres pàgines que Austen va deixar escrites (i que l'editorial Cal Carré acaba de publicar amb una traducció de Núria Sales). I, en tercer lloc, perquè és un espectacle tan gran que difícilment es podria aixecar en un teatre que no fos públic, que no es podria permetre els dinou actors, "de 9 a 80 anys" –acota Dafnis Balduz–, que interpreten els divuit personatges (dos nens doblen un personatge). "Veieu-la perquè no sabem quan ho podrem tornar a repetir", avisava la directora del Nacional, Carme Portaceli, que agraïa la "pluja de milions" de la Generalitat de Catalunya que els permet anar amb menys estretors pressupostàries.