El pop art s'ha convertit en un clàssic. Com és inevitable, la realitat acaba passant per davant de l'art, per trencador que pugui ser. Unes setmanes després de la cruel execució de Kenneth Eugene Smith amb hidrogen, provoca una certa estranyesa veure un dels quadres de cadires elèctriques d'Andy Warhol, tan punyents en el seu moment, a la nova exposició temporal del museu Guggenheim de Bilbao, titulada Signes i objectes: Art Pop de la Col·lecció Guggenheim, en cartell fins al 15 de setembre. També crida l'atenció, entre la proliferació actual d'imatges i mems i l'impacte de la IA, que resultés provocatiu que el mateix Warhol i altres artistes nord-americans i europeus s'apropiessin dels objectes quotidians i les imatges publicitàries i dels mitjans per fer les seves pintures i les seves escultures, com van fer Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Robert Rauschenberg, Richard Hamilton, James Rosenquist, Sigmar Polke, Mimmo Rotella i Jim Dine. Això va suposar qüestionar els límits entre l'alta cultura i la baixa cultura, en un moment en què dominava l'expressionisme abstracte.