El Pla de l'Estany és una de les comarques amb més riquesa arqueològica de Catalunya. El jaciment neolític del poblat de la Draga, d'uns 7.000 anys d'antiguitat, és un dels més importants de la península, i està molt a prop de les coves funeràries de Serinyà o del poblat romà de Vilauba, també de gran interès. En tots aquests punts, els últims temps s'han descobert restes excepcionals, sovint molt ben conservades, ja que durant segles havien romàs ocultes sota l'aigua de l'estany. Ara, totes aquestes troballes s'exposaran al renovat Museu Arqueològic Comarcal (MACB) de Banyoles, que després de gairebé 16 anys de replantejaments museogràfics i reformes reobre les portes per fer entendre 45 milions d'anys d'història.

Se sabia que fins a mitjan segle XX homes i dones van utilitzar els corns marins per comunicar-se. I encara ho feien, fins fa set o vuit dècades, els peixaters ambulants quan volien vendre la seva mercaderia al Ripollès i als Pirineus, o els llaguters de l’Ebre per anunciar l’arribada i sortida d’embarcacions, o per avisar de la boira. "Són eines de comunicació altament eficaces a llarga distància i, a més, podrien haver servit com a instruments musicals, perquè poden tenir un so molt fort i permeten controlar-ne la intensitat de manera molt efectiva", assegura Miquel López-Garcia, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona.

¿El canibalisme era un acte d’amor envers familiars o veïns, que connectava el món material amb el més enllà? ¿Un acte de supervivència, de desesperació davant la fam? ¿L’episodi final després d’un enfrontament violent? Un equip de recerca liderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat un nou episodi de canibalisme entre grups ramaders del neolític final, fa 5.700 anys, a la cova d’El Mirador (Atapuerca). "Cada vegada tenim tècniques més sofisticades que ens permeten saber per què es practicava el canibalisme durant la prehistòria", assegura Palmira Saladié, la investigadora de l’IPHES-CERCA que ha liderat l’estudi. En aquesta última excavació, es van trobar almenys onze individus (infants, adolescents i adults), que van ser esquinçats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i consumits en molt poc temps. "L’anàlisi isotòpica d’estronci indica que tots els individus consumits eren d’origen local i que van ser devorats en tan sols deu dies. El fet que es consumissin en tan poc temps descarta que es tracti d’un ritual funerari i no hi ha cap evidència de fam extrema", assegura Saladié. En aquell moment, a la província de Burgos, hi havia boscos i praderia. Les comunitats ramaderes tenien al seu abast fauna salvatge com cérvols, guineus i conills, però també animals domèstics com ovelles, cabres i bovins.

A la riba del riu Ter, a l'altura de la Cellera just després del darrer pantà del curs fluvial, s'obren pas dins de la muntanya les coves del Pasteral. Són un complex de galeries laberíntiques, estretes, altes i pedregoses, amb dues portes d'entrada visibles des de la superfície i un munt de sales per explorar. Aquestes coves formen un dels jaciments paleontològics més importants i desconeguts de Catalunya, ja que, durant el neolític, entre el 5000 i el 3000 aC, s'utilitzaven com un lloc d'enterrament i sepultura. Recentment, en una estança oculta durant milers d'anys, on ningú havia accedit mai des de la prehistòria, un equip d'arqueòlegs catalans ha descobert restes neolítiques d'un gran valor històric: un conjunt d'esquelets humans i objectes mortuoris en molt bon estat de conservació, que corresponen a les primeres comunitats agricultores i ramaderes que es van establir a la península Ibèrica durant la segona etapa de l'edat de pedra.