En una escena de Thunderbolts* el Guardià Roig (David Harbour) fantasieja en veu alta amb la idea que algun dia es facin figuretes del grup d’antiherois que acaba de formar. Però la seva filla, l’espia i assassina amb mala consciència Yelena Belova (Florence Pugh), el fa callar: “Jo no soc una eina de màrqueting!” El diàleg resumeix la tensió habitual entre l’estratègia corporativa de Marvel i l’esforç d’alguns dels seus creadors perquè les pel·lícules de l’estudi tinguin ànima i personalitat. La bona notícia de Thunderbolts* és que, a diferència d’alguns dels últims productes de l’estudi, no sembla dirigida per una IA: Jake Schreier (Un amic per a Frank) no té un currículum per tirar coets, però aconsegueix dotar de consistència i trempera l’aventura d’aquests antiherois de segona i malvats reformats, una narrativa de superació i redempció que el cinema de superherois ha espremut de valent en els últims anys de la mà de James Gunn i els seus Guardians de la Galàxia o l’Esquadró Suïcida.

En llegir la sinopsi d'A different man –un home amb una severa deformitat facial se sotmet a un tractament experimental per canviar el seu rostre– el més probable és que pensem que ens trobem davant d’un film en l’estela de Cronenberg (pare o fill). I, efectivament, una part del metratge respon a aquesta expectativa amb imatges d’horror físic en les quals el protagonista s’arrenca literalment la pell. Però l’autèntica estratègia de la pel·lícula d’Aaron Schimberg és emular la metamorfosi que experimenta el personatge central, encarnat per Sebastian Stan: un cop comença a passejar-se amb unes faccions noves, el to es modula per acostar-se progressivament al d’una comèdia urbana (novaiorquesa, per ser més precisos) i neuròtica, centrada en la relació amb la dramaturga que interpreta Renate Reinsve, que vampiritza sense saber-ho l’experiència del seu amant, que es col·loca una màscara i recrea la seva antiga existència en una mena de maniobra disfuncional de seducció.

A les pel·lícules i sèries de l’univers Marvel, Sebastian Stan és el Soldat d’Hivern, un superheroi penedit del seu passat com a assassí del KGB, però a la pertorbadora A different man, produïda per l'estudi A24 i presentada aquest divendres en competició a la Berlinale, interpreta (magníficament) un personatge molt més fràgil i torturat: l’Edward és un actor que pateix neurofibromatosi, condició que li desfigura terriblement la cara. Els únics papers que troba són en vídeos educatius per ensenyar a tractar millor els companys de feina amb deformacions. Reclòs en la seva bombolla de frustració i soledat, veu passar la vida sense participar-hi, aliè a l’amor o l’amistat fins que una droga miraculosa el cura i, de sobte, s’obren per a ell les portes del sexe fàcil, el respecte i l’èxit professional.