Al principi de The human hibernation, una nena emergeix d’un forat a terra; no estava amagada, sinó hibernant, però el fred i la neu indiquen que ha sortit massa d’hora del cau. A l’opera prima d’Anna Cornudella (1991), que es presenta aquest dilluns a la secció Forum de la Berlinale, els humans hibernen durant els mesos més freds de l’any i, mentrestant, la natura ocupa les seves cases, per on passegen com si res cabres i cavalls. La inspiració per crear el món d’aquesta enigmàtica cinta a cavall entre el cinema experimental i la ciència-ficció és l’equidna, un curiós porc espí australià de la família de l’ornitorrinc. “Fa uns anys va haver-hi uns incendis terribles que van arrasar el seu hàbitat i els equidnes van sobreviure a la devastació perquè van començar a hibernar, i no era un animal que hibernés –explica Cornudella–. I em vaig preguntar què passaria si l’home, que és l’animal més adaptatiu, comencés a hibernar. Com seria la seva relació amb la natura? Què canviaria en aquest ésser humà?”