No totes les persones que tenen dret a rebre una prestació social la cobren. N'hi ha que ni tan sols la demanen perquè o bé no saben que hi tenen dret o ni tan sols fan la sol·licitud per desconeixement. És el fenomen conegut com a non take-up o bretxa de cobertura, i deixa milers de persones vulnerables sense protecció. Es calcula que a Catalunya el 79% de les famílies amb fills que podrien rebre el complement per infància no el reben; el 18% de les persones que compleixen els requisits per a la renda garantida de ciutadania no se'n beneficien, i un 66% dels potencials usuaris de l'ingrés mínim vital (IMV) tampoc.

A Catalunya, es considera pobre algú que disposa d'uns ingressos anuals inferiors a 12.564 euros o, en el cas d'una família de dos adults i dues criatures, inferiors a 26.385 euros. Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) no deixen gaire marge de dubte: un 33% dels infants catalans, és a dir, uns 400.000 nens i nenes, viuen en famílies al llindar de la pobresa. Si, en canvi, mirem a l'altre extrem de la piràmide poblacional, entre els 1,4 milions de jubilats, pensionistes i retirats, el 13% (182.000 persones) estan en situació de pobresa. Per tant, hi ha el doble d'infants que de persones grans que no arriben als mínims, cosa que en cap cas vol dir que la gent gran visqui en l'abundància, ni de bon tros. El que denota aquesta diferència és que el sistema de pensions i de polítiques socials dedicades a la vellesa, malgrat les mancances (182.000 persones grans en pobresa segueix sent un problema greu), en part funciona. Tant és així que durant la crisi financera del 2008 endavant, moltes famílies joves van sobreviure gràcies a les prestacions dels avis. 

Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa, que voreja els 11.840 euros anuals en les llars formades per una sola persona. I això no és tot: a Catalunya, només un de cada quatre (25%) guanya més de 18.000 euros anuals i supera, per tant, el salari mínim interprofessional, que actualment es troba als 15.876 euros anuals. De fet, gairebé la meitat (49%) guanyen menys de 6.000 euros a l'any. Són les conclusions de l'Informe sociolaboral d'actors i ballarins a Espanya 2023 de la Fundación AISGE, en què han participat 3.410 actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals de tot l'estat espanyol, dels quals uns 700 resideixen a Catalunya.