Com en el seu segon llargmetratge, Weekend (2011), a Desconocidos (All of us strangers) Andrew Haigh explora com una trobada en principi casual i sexual entre dos desconeguts pot desembocar en un vincle d'intimat profund. L'Adam (Andrew Scott) mena una vida solitària que li pesa com una nit sense fi, en part provocada, descobrim aviat, per la mort prematura dels seus pares quan tenia 12 anys. Fins que un vespre, un veí, el Harry (Paul Mescal), truca a la porta. Haigh expandeix el punt de partida en una proposta que s'endinsa en una esfera sobrenatural sense abandonar el context del drama realista a la manera, salvant les distàncies, de la Petite maman (2021) de Céline Sciamma. L'Adam torna a trobar-se amb els seus pares dels anys vuitanta per repensar tot allò que no va viure amb ells, des de la sortida de l'armari fins a l'acompanyament en la seva vida adulta, mentre que sembla que solidifica la relació amb el Harry. Però la convivència entre el món real i el fantasmagòric no sempre flueix com al film de Sciamma i algunes incongruències dificulten el compromís amb un film que ho aposta tot a la implicació emocional. Andrew Scott (el hot priest de la sèrie Fleabag) es deixa la pell en fer palpable el desconsol feroç que corseca el seu personatge, mentre que Mescal clava el jove solitari seductor, tendre i perdut alhora. El film culmina amb una seqüència tan arriscada com coherent i colpidora que sap visualitzar, ara sí, la possibilitat d'un amor redemptor més enllà de la mort.