Guijuelo i Jabugo són dues poblacions mítiques i reals alhora. La primera està situada al costat de Salamanca; la segona, de Huelva. No són a prop una de l’altra, però comparteixen moltes característiques: totes dues tenen inscrits els millors assecadors i cellers de pernil ibèric. D’aquí que siguin mítiques. “N’hi ha que es pensen que pernil de Jabugo és una classe de pernil, i el que vol dir és que està fet a la nostra població”, em diuen els veïns de Jabugo, esquitxat de cases blanques. Encara hi ha més característiques compartides: són dues poblacions petites, en què gran part dels habitants treballen per als elaboradors dels ibèrics i altres empreses d’embotits. “Diuen que quan hi passeges, se sent l’olor de l’ibèric”, m’havien advertit abans d’emprendre el viatge, però en les hores que hi vaig passejar, tant a Guijuelo com a Jabugo, no la vaig sentir als carrers ni tampoc a les montaneras, les pastures de glans, els boscos plens d’aglans on campen en llibertat els porcs ibèrics, que són negres, no tenen pèl i són gairebé animals mansos. Diguem-ho d’una altra manera, són molt curiosos i tafaners quan et veuen passejar per les montaneras, i per això s’acosten, però mai no els podràs tocar.