Andreu Rauet, un periodista reusenc amb ganes de veritat, temps per rascar i bones fonts (cosa que per desgràcia no sobra a les redaccions del país), ha volgut posar ordre al desgavell d’empreses amb noms estranys, impagaments reiterats i silencis còmplices associat a la desaparició del club de futbol de la seva ciutat. Si en un primer documental, nascut d’un encàrrec a la universitat, va intentar relatar la tempesta perfecta que va enfonsar el Reus Deportiu, ara, en una segona entrega, posa el focus en les pràctiques que els seus propietaris van desenvolupar per capitalitzar el projecte amb diners d’inversors privats que captaven a través de dos intermediaris.

"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.

Dues de les denunciants per estafa agreujada contra Joan Laporta i Core Store –una societat vinculada a CSSB Limited, la màxima accionista del CF Reus Deportiu quan aquest va desaparèixer per problemes econòmics– asseguren en una de les seves querelles que una intermediària de les diverses operacions de préstec que van signar el 2016 per un total de 400.000 euros els va explicar que per recuperar els diners hi havia la possibilitat d'entrar a treballar al Barça. "La senyora [Sandra] Solé va proposar als querellants la sol·licitud d'un lloc de treball al FC Barcelona com a forma de recuperar els diners invertits perquè era la moneda de canvi que estaven utilitzant amb altres inversors", afirma l'escrit de la denúncia, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Joan Laporta ha declarat aquest matí al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona com a querellat per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros –avançada en exclusiva per l'ARA al mes de juny– en cinc contractes de préstec signats entre el 2016 i el 2018 relacionats amb les societats CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu abans de la desaparició del club català), Core Store (vinculada a CSSB Limited) i Gedo Distridep (dedicada al comerç a l'engròs). L'actual president del Barça, segons fonts judicials consultades per aquest diari, ha assegurat que ell desconeixia aquestes operacions, de les quals se n'encarregava Joan Oliver, director general del Barça durant el primer mandat de Laporta i conseller delegat de CSSB Limited.

La fiscalia i el jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA, s'han posat d'acord perquè aquest s'inhibeixi en la causa d'un presumpte delicte d'estafa agreujada que té com a querellats el president del Barça, Joan Laporta, Joan Oliver (exdirector general del club blaugrana durant el primer mandat de Laporta), una assessora de Bankinter i la societat CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu). El motiu és la connexió amb un altre procediment que porta el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona per presumpta estafa i associació il·lícita que també té entre els querellats Laporta, Oliver, l'assessora de Bankinter i CSSB Limited. Així, el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona serà l'encarregat d'acumular les dues causes per presumptes delictes entre el 2016 i el 2018 perquè la seva és la més antiga.

El president del Barça, Joan Laporta, ha rebut una nova querella per estafa agreujada per un cas vinculat a la societat CSSB Limited, una companyia que és investigada per presumptament haver-se quedat diners de diversos inversors a qui prometia altes rendibilitats, de la qual el mandatari blaugrana sempre s'ha desentès. Però els documents als quals ha tingut accés l'ARA mostren que va firmar, almenys en una ocasió, com a representant seu. L'últim cas que s'ha fet públic es remunta al 2017, i segons va avançar El Confidencial, el querellant, A. T. O., va invertir 50.000 dòlars a CSSB Limited a canvi de 1.000 accions al seu nom, però no va obtenir cap informació ni documentació relativa a l'empresa, ni tampoc cap benefici.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha acceptat per unanimitat de la sala el recurs d'apel·lació a l'arxivament de la causa per part del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros relacionada amb uns contractes de préstec que té en l'actual president del Barça, Joan Laporta, un dels set querellats per uns fets que van tenir lloc entre el 2016 i el 2018. Així, la interlocutòria de l'Audiència del 25 de setembre del 2024 -a la qual ha tingut accés l'ARA en exclusiva- determina que "s'acordi la continuació del procediment i la pràctica dels mitjans de prova interessats", entre els quals demana la declaració com a querellat de Laporta.

L'última novetat dels procediments judicials relacionats amb les societats Core Store i CSSB Limited, implicades en la desaparició del CF Reus Deportiu, és que ahir dimarts Joan Laporta no es va presentar a la cita davant la jutgessa a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat per declarar com a testimoni en el cas Albert Ramos, destapat per l'ARA el maig del 2023. Segons fonts judicials consultades per aquest diari, Laporta no va avisar que no es presentaria. En canvi, fonts de l'entorn del mandatari asseguren que ho va fer. Ara, la nova data d'aquesta declaració encara s'ha de precisar. En cas de no tornar-se a presentar, les fonts judicials informen que Laporta podria rebre una multa o el seu acte, fins i tot, es podria considerar un delicte de desobediència.

La possibilitat de guanyar el premi més alt del sorteig de la Primitiva és d'una entre 139 milions. El protagonista d'aquesta història va tenir aquesta sort.

La història que va destapar l'ARA el 5 de maig del 2023 comença en una seu de Bankinter. El tenista Albert Ramos s'asseu davant d'una de les treballadores del banc, que li ven les suposades bondats d'un contracte de préstec amb CSSB Limited, la societat que va dirigir Joan Oliver, exdirector general del Barça. En aquesta mateixa trobada, a Ramos se li mostra un document que informa que en l'operació també hi participen l'actual president del Barça, Joan Laporta; el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i el tresorer durant el primer mandat de Laporta, Xavier Sala i Martín.

La importància al Barça de Bryan Bachner, un dels responsables de la desaparició del Reus Deportiu, no para de créixer. Va entrar al club blaugrana el desembre del 2021 per encarregar-se de l'oficina de Hong Kong, va doblar responsabilitats quan l'octubre del 2022 se li va atorgar també la direcció de l'oficina de Nova York i l'ARA ha pogut saber que, des del passat mes de novembre, també és el director general de Barça Vision, malgrat que l'entitat catalana no ha fet públic aquest nomenament. En els tres càrrecs que ara té en el club blaugrana, Bachner, que treballa des de Barcelona, reporta directament al president Joan Laporta.