S'autoanomenen "les tres Maries: la caca, la merda i la porqueria". La Lila, l'Andrea i la Núria no necessiten explicar-se cap capítol de la vida, perquè els han compartit tots, encara que hagin traçat camins molt diferents. Ara ratllen la cinquantena i cadascuna està en crisi a la seva manera. La que està pitjor –perquè sempre està pitjor– és la Lila, que s'ha separat i es passa el dia rastrejant la localització del seu ex al mòbil. Per consolar-la, les amigues queden per passar un cap de setmana en una casa increïble que els ha deixat el nou rotllet italià de la Núria.

El nom d’Àgata Roca Maragall (Barcelona, 1968) s’acaba d’afegir a una llista de grans actrius catalanes que han guanyat el premi Margarida Xirgu: la Carulla, l’Espert, la Sardà, la Vilarasau, la Lizaran o la Sampietro. Ella és l’Àgata. La petita de cinc germanes, la noia tímida i pallassa que volia ser periodista, l’actriu que viu potser el millor moment de la seva carrera: l’elogi unànime al seu paper a L’imperatiu categòric, un mes a Buenos Aires omplint cada nit amb les T de Teatre, i el 22 de juliol recollirà, emocionada, el premi Margarida Xirgu abans d’anar-se’n de vacances.

L'actriu Àgata Roca ha estat la guanyadora del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. La intèrpret ha aconseguit el reconeixement pel paper a L'imperatiu categòric, obra de Victoria Szpunberg que va estar programada al Teatre Lliure de Gràcia i que tornarà a la cartellera a finals de la temporada vinent.

La voluntat de fixar-se en la realitat des d’un punt de vista crític, però no exempt de sentit de l’humor i fugint del realisme fins a arribar a la ciència-ficció. Seria una manera de definir la ja llarga trajectòria de la dramaturga d’origen argentí Victoria Szpunberg. Un teatre tot sovint ancorat en vides privades que il·lustren problemes socials de ressonàncies polítiques, com el drama de la gent gran que queda impossibilitada (El pes d’un cos, 2023) o aquest L'imperatiu categòric sobre les tribulacions d’una professora universitària d’ètica en situació més aviat precària a qui agradaria parlar de Kafka tot i que el currículum l’obligui a parlar de Kant, perquè ja se sap que l’imperatiu categòric no és opinable.

El sistema se't pot girar en contra en qualsevol moment, encara que no t'hagis desviat ni un mil·límetre del que la societat espera de tu. I encara que tinguis cinquanta anys i siguis professora de filosofia en una universitat de renom. "Clara G. no és gens antisistema, ha fet sempre el que havia de fer –diu la dramaturga Victoria Szpunberg–. És una dona ordinària, pacífica, estudiosa, obedient". Però de cop i volta es troba a la corda fluixa: té la menopausa, s'ha divorciat, sobreviu amb un contracte precari i l'estan a punt de fer fora del pis on viu perquè han venut l'edifici a un fons voltor. Tot plegat farà que es replantegi "algunes màximes morals que tots donem per bones". És el punt de partida de L'imperatiu categòric, una proposta escrita i dirigida per Szpunberg, amb Àgata Roca i Xavi Sáez com a protagonistes, que es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 28 de febrer al 24 de març.