La sirena de l'ambulància acaba amb la calma nocturna del carrer Sant Quintí de Barcelona. El soroll s'esvaeix aviat perquè el vehicle va molt de pressa: hi ha una vida en joc i cada segon compta. Quan aparca, el ritme vertiginós no s'atura: "Marcos [tots els pacients tenen nom fictici per protegir la seva identitat], saps on som? Som a Sant Pau". Sembla que el pacient ho entén, però és incapaç de respondre amb claredat. Té 65 anys, diverses malalties cròniques i acaba de patir un ictus. És la una de la matinada i el servei d'urgències de l'hospital funciona a ple rendiment, al marge del dia i l'hora, mentre els veïns dormen. Nou professionals atenen el nouvingut a la vegada. Al Box 1, que està reservat per a les emergències més greus, les que requereixen una atenció immediata, tothom sap què ha de fer en cada moment. Treballen a l'uníson, perfectament coordinats. Alguns fa 16 hores que han començat la jornada i no plegaran fins que acabi el torn de nit, que s'allargarà fins a les vuit del matí. Però el cansament i la fatiga no són excusa; cal atendre tothom que travessi la porta.

Les guàrdies de 24 hores en l'àmbit sanitari estan a punt de desaparèixer. La falta de descans, l'acumulació d'hores treballades i el cansament dels professionals incrementa la possibilitat de cometre errors i prendre decisions equivocades que poden tenir un gran impacte en algú que està rebent atenció mèdica. Ara, la ministra de Sanitat, Mónica García, s'ha compromès a limitar, a curt termini, aquests torns extenuants a un màxim de 17 hores i continuar reduint de forma progressiva les jornades de metges i infermeres per garantir el seu descans. Aquest canvi l'ha promogut la metge intensivista Tamara Contreras, que ha recollit fins a 110.000 signatures a través de la plataforma Chang.org al crit de "No podem més!". L'objectiu de la iniciativa és abolir aquests torns i trobar una fórmula que sigui menys perjudicial, tant per als professionals com per a la ciutadania.