Catalunya viu uns dies estranys que s’estan allargant més del compte, si és que hi ha un termini per als dies estranys. Sembla que estiguem immersos en una pel·lícula de catàstrofes i que tot es vagi encadenant, com aquelles vides que no aixequen el cap. Només ens faltava el vent. Ha arribat avisant, això sí, amb alarma inclosa, que quan la sents al carrer entre tantes alarmes que sonen fa la sensació d’un concert contemporani. Ha arribat per reivindicar-se entre tantes inclemències meteorològiques, com si el trobéssim a faltar. El vent, que és un fenomen molest quan passa de brisa. El vent, que no du respostes i irromp amb la força de qui no té arguments. Aquest vent agressiu que és com un líder autoritari voltant pel món. El vent, que no estima els arbres. El soroll del vent, que no deixa dormir i que es cola al cervell com si un fantasma volgués parlar-nos. No, ara aquest vent no. Estem massa cansats, tots plegats. Però posem les esperances de calma en l’anticicló que està a punt d’arribar, diuen, i que donarà una treva climatològica. Perquè mai plou a gust de tothom i l’excés acostuma a fer mal. Vindran dies seguits de sol. Diuen. Potser també caldria avisar-los amb una alarma per esgarrapar tota la vitamina D que ens falta. Encara que també és en els dies de sol que tot queda al descobert i el desastre es veu més clar. Per si de cas algú va despistat i no sap que Catalunya porta paralitzada des de fa anys i que el vent és l’últim que ha entrat per la porta. Això passa per deixar-la oberta. Ja ens ho deien, que convé vigilar amb els corrents d’aire. En qualsevol cas, no cal ser especialment esotèrica per veure que tot són senyals que ens avisen, molt poc subtilment, que som al límit de massa coses i que és el moment de començar a moure’s cap a la direcció adequada. Amb el vent hem d’esperar que sigui ell qui pari, però moltes altres situacions és a les mans humanes que es poden resoldre. 

Què estava fent Salvador Illa a les 9 del matí? Presentant un pla del govern per impulsar el cotxe elèctric (per impulsar d’una vegada, podríem dir) a Catalunya.

Les mobilitzacions pageses han aconseguit sensibilitzar la població europea, majoritàriament urbana. Durant les protestes l'opinió pública es va posar en bona part al seu costat. I la ultradreta se'n va intentar apropiar, amb més o menys èxit segons els països. Amb aquesta suma de factors damunt la taula, i sobretot amb la perspectiva de les eleccions del juny a l'Eurocambra, Brussel·les, en un gest inèdit per la seva celeritat, ha decidit prendre mesures: bàsicament, reduir la burocràcia lligada als ajuts de la política agrària comunia (PAC), sobretot per als petits agricultors. I fer-ho a costa de la política verda, però minimitzant-ne l'afectació.