<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Torras Hostench]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/torras-hostench/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Torras Hostench]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La caseta i l'hortet dels obrers de la fàbrica Torras]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/girona/caseta-l-hortet-dels-obrers-fabrica-torras_130_4957550.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fac01df8-e687-47c1-aaca-54d9d64ab9a7_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Un centenar de resplendents casetes blanques idèntiques amb patis florits distribuïdes en formació de ventall configuren l’incombustible llegat de la colònia industrial de la fàbrica Torras Hostench a Sarrià de Ter, a tocar de Girona. La colònia sembla plasmar l’ideari de “la caseta i l’hortet” que va popularitzar Francesc Macià, malgrat que el projecte fos aixecat en ple franquisme, que en va fer bandera de modernitat i bon tracte als treballadors. Els obrers de la fàbrica gaudien d’un habitatge de lloguer de 90 metres quadrats en dues plantes, enmig d’un pati d’uns 300 metres quadrats. L’hortet, numerat com les cases, era en un terreny proper i cada treballador cultivava la seva pròpia parcel·la. La casa, que en el fons pretenia fidelitzar l’obrer i fer-lo dependent de l’amo, va acabar sent propietat dels treballadors quan van arribar nous temps i noves formes de relació laboral. A diferència d’altres colònies o veïnats menys idíl·lics, d’on la gent ha acabat marxant per buscar habitatges més amplis, moderns i acollidors, a Sarrià de Ter moltes de les cases continuen en mans dels treballadors de la Torras o dels seus descendents, que valoren la qualitat de vida que els ofereix aquesta urbanització <em>avant la lettre</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gerard Bagué]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/girona/caseta-l-hortet-dels-obrers-fabrica-torras_130_4957550.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Mar 2024 06:00:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fac01df8-e687-47c1-aaca-54d9d64ab9a7_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Faustí Massó Pagès i el seu nét, Arnau Nicolàs, al jardí de la seva casa de la colònia Torras de Sarrià de Ter.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fac01df8-e687-47c1-aaca-54d9d64ab9a7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A la colònia industrial de Sarrià de Ter, inspirada en la ciutat jardí, hi viuen encara famílies amb vinculació a l’antiga fàbrica]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De la pudor de la paperera Torras  a l’aroma del cafè]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/comarquesgironines/pudor-paperera-torras-laroma-cafe_1_1493677.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a1763b7c-d18c-44e8-ba22-1b556aa33a85_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La metàfora olfactiva del canvi que ha experimentat la ciutat Girona els últims anys podria encarnar-se en el pas de la pestilència de la fàbrica de paper Torras Hostench, ja desapareguda, a l’aroma de la torrefacció de cafè de la fàbrica Nestlé. La Torras va deixar de fumar a principis dels anys 90, però la seva pudor ha quedat instal·lada en la memòria col·lectiva dels gironins i també en la de molts barcelonins que agafaven la sortida de l’autopista a Sarrià de Ter, just al punt de màxima pestilència, per enfilar la carretera de Palamós. La identificació era immediata: Girona igual a pudor. Avui l’associació equivalent per a molts visitants és la de l’olor de cafè, sobretot si arriben a Girona per la sortida oest de l’autopista, que és a tocar d’una de les plantes de producció de cafè soluble més importants del món.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gerard Bagué]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/comarquesgironines/pudor-paperera-torras-laroma-cafe_1_1493677.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Oct 2016 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a1763b7c-d18c-44e8-ba22-1b556aa33a85_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[De la pudor de la paperera Torras  A l’aroma del cafè]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a1763b7c-d18c-44e8-ba22-1b556aa33a85_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Torras Hostench i la Nestlé encarnen la metàfora olfactiva del canvi experimentat per Girona]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
