On està escrit que la tecnologia ha acabat amb els rituals romàntics tradicionals? On està escrit que la gent ha deixat definitivament d’anar al cinema? A Video Instan, al cor de l’esquerra de l’Eixample, els vaticinis apocalíptics són foragitats enèrgicament. Fa pocs mesos, a la seva petita sala de cinema –amb capacitat per a trenta espectadors–, un jove cinèfil va demanar matrimoni a la seva nòvia seguint el ja mític ritual dels cartellets romàntics de Love actually. Qui l’hagi vista –segur que multitud de lectors– ja sap de què parlem. Potser el Sergio i la Maria es van conèixer per Tinder, qui sap, però ell no va dubtar: per a aquell instant irrepetible, valia la pena recórrer al “de tota la vida”. Video Instan, en efecte, és un “de tota la vida” catedralici i Aurora Depares, la propietària, una irreductible tossuda que ja no recorda les vegades que ha reinventat aquest negoci familiar nascut el 1980 de la mà de l’esperit visionari del seu pare, Genaro Depares, precursor a Espanya del llavors emergent i imprevisible negoci dels videoclubs.