<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Pedro Urraca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/pedro-urraca/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Pedro Urraca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Nous noms implicats en la detenció de Companys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/nous-noms-implicats-detencio-companys_1_5529340.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/68c15861-8643-4713-8d2b-c5ca55030022_source-aspect-ratio_default_0_x653y252.jpg" /></p><p>Els francesos no van trigar gaire a investigar qui havia col·laborat amb els nazis. El desembre del 1944, quatre mesos després de l’alliberament de París i quan la Segona Guerra Mundial continuava en diferents fronts, les noves autoritats democràtiques del Govern Provisional de la República Francesa, presidit pel general Charles de Gaulle, van voler depurar responsabilitats en la persecució de les autoritats republicanes exiliades el 1939. <a href="https://interactius.ara.cat/reportatges/cultura/companys/80-anys-de-lafusellament" >Una de les detencions que van investigar va ser la del president de la Generalitat, Lluís Companys</a>. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/nous-noms-implicats-detencio-companys_1_5529340.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Oct 2025 11:10:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/68c15861-8643-4713-8d2b-c5ca55030022_source-aspect-ratio_default_0_x653y252.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Companys, retratat per Pedro Urraca a HendaiaARXIU NACIONAL DE CATALUNYA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/68c15861-8643-4713-8d2b-c5ca55030022_source-aspect-ratio_default_0_x653y252.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La informació surt d'un informe que va fer l'advocat català Eduard Ragasol i que es trobava als arxius nacionals francesos]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com es viu portant el cognom del policia que va detenir Companys?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/viu-portant-cognom-policia-detenir-companys_1_4958574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a4a36951-bb8d-4f14-8d51-fd78fc138015_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Quan tenia quatre anys, el pare de Loreto Urraca va marxar de casa i ja no va tornar. No en conserva cap record. "Va desaparèixer d'escena i no el vaig tornar a veure fins que vaig fer 18 anys. Em va trucar i em va dir que em volia veure. Jo no en tenia gens de ganes, però vaig dir que sí per educació. No va ser gaire agradable. Aquell dia el vaig conèixer a ell i als meus avis", explica Loreto Urraca. El seu avi era Pedro Urraca, el policia franquista que va detenir el president català <a href="https://interactius.ara.cat/reportatges/cultura/companys/80-anys-de-lafusellament" >Lluís Companys</a>. Urraca va vigilar Companys des de la seva arribada a París. Amb la complicitat dels col·laboracionistes francesos, el va detenir, i després el va portar a l'Espanya franquista, on va ser afusellat. Aleshores Loreto no en sabia res, de tot això: "Creia que era un funcionari gris del ministeri d'Exteriors. L'únic que sabia era que havia treballat tota la vida a l'ambaixada de Bèlgica". Pedro Urraca va morir el 1989 i va desaparèixer totalment de la vida de Loreto fins al 2008, quan va descobrir qui era realment el seu avi en un reportatge del diari <em>El País</em>. L'article es basava en tota la investigació de l'historiador Jordi Guixé.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/viu-portant-cognom-policia-detenir-companys_1_4958574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 20 Mar 2024 11:52:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a4a36951-bb8d-4f14-8d51-fd78fc138015_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Loreto Urracai Verónica Estay Stange fotografiades per l'entrevista amb l'ARA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a4a36951-bb8d-4f14-8d51-fd78fc138015_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La neta de Pedro Urraca s'ha dedicat a investigar el passat d'un avi a qui considera un "criminal"]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
