A mig matí de dissabte, poc abans de la inauguració de la 42a Setmana del Llibre en Català, pel passeig Lluís Companys ja hi formiguegen centenars de persones. "Pot ser que hi hagi més passavolants que visitants de la fira, però, si s'aturen a mirar tot el que poden trobar, alguna cosa els convencerà: n'estic convençut", comenta Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya. Al llarg de la seva història, la Setmana ha hagut de combatre molts elements, com ara els canvis d'ubicació i de dates, però també la pluja, que aquest any ha estat a punt d'aigualir l'èxit de la primera jornada.

Dempeus i amb una ovació emocionant: així ha rebut el públic Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha avançat per la catifa vermella del Palau de la Música amb el caminador que l'acompanya des de fa un temps. Un cop assegut a la seva butaca, el lingüista, escriptor i traductor ha dedicat una salutació enèrgica per agrair i alhora aturar els aplaudiments, l'enèsima mostra del seu tarannà "humil" i "discret", però també "determinat", segons s'ha pogut llegir en la definició de l'autor que s'ha projectat en una gran pantalla a l'inici de l'acte. "El món de la cultura catalana és vast, nombrós i en constant renovació", ha dit Jané durant el discurs final, en què ha recordat un congrés de fa més de 40 anys, "buit de gom a gom", en contrast al Palau d'aquest dilluns, ple a vessar. Jané ha fet memòria també que va ser quan tenia "deu anys" que va visitar per primera vegada el Palau amb el seu pare. "Mai fins ara havia pujat aquí dalt!", ha exclamat.

Fa tres anys i mig que Albert Jané (Barcelona, 1930) va haver de deixar el pis on havia viscut fins llavors. Amb 90 anys fets, es va convertir en un resident més del centre geriàtric Olimpo de Santa Coloma de Gramenet, tot i que va ser incapaç de limitar-se a descansar com la majoria de companys i va continuar fent el mateix de sempre: escriure i traduir. Cada mes, Jané envia a una cinquantena d'amics els contes i poemes que, ara que no té ordinador, es veu obligat a escriure a mà. Acaba d'arribar a les llibreries l'últim àlbum dels barrufets que ha versionat en català, Qui és aquest Barrufet? (Editorial Base) i ja té una nova traducció a punt, La família pirata 2, per a Cavall Fort, revista que va dirigir durant anys i amb la qual ha estat vinculat des del 1961.

Gairebé com si li fes un homenatge, he anat a un prestatge de casa a buscar el Diccionari català de sinònims de l’Albert Jané, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És una primera edició (AEDOS), del 1972, que em va regalar un amic comú, el gran Jordi Mir, quan em vaig casar. El faig servir sovint per allò que en Jané mateix proposa a la introducció: “La seva funció és essencialment de suggeriment: a cops, suggeriment d’un mot que el consultant coneix perfectament, però del qual no aconseguia de recordar-se”. Exacte, és això. 

Divendres de la setmana passada els vaig dir: “Si em demanen com ho veig, som més a prop del rebuig als pressupostos que no de l’aprovació”. Ho vaig dir perquè el no dels comuns era massa rígid per poder-lo acabar convertint al final en un sí. Hi insisteixo: són més coherents els comuns amb el no a un hotel amb casino que els socialistes amb el sí. Ara, que pel Hard Rock no es puguin aprovar uns pressupostos que posaven 2.600 milions d’euros més en circulació és desproporcionat. L’any passat, en què ja hi havia el projecte de Hard Rock pel mig, els comuns van facilitar l’aprovació dels pressupostos. I això només s’explica per raons que deuen tenir a veure amb interessos dels comuns, sobretot pel fet que Collboni no els vol dins el govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pensin que, amb el seu no, els comuns han aconseguit que no hi hagi pressupostos ni a Catalunya ni a Espanya, una Espanya on governa Sumar, la seva referència. Cal tenir uns interessos decisius per actuar així.

Hi ha escriptors que deixen una obra sòlida i d'altres que fa l'efecte que hagin salvat la llengua en què escrivien. Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha aconseguit les dues fites: la seva solidesa com a autor es pot degustar extensament a Calidoscopi informal, novel·la de 1.400 pàgines que Ela Geminada va publicar el 2018, l'any en què Jané en feia 88; la titànica tasca de salvador del català abasta nombrosos fronts, entre els quals hi ha la gramàtica, els diccionaris, la rondallística i sobretot la literatura infantil i juvenil. Òmnium Cultural ha decidit reconèixer la llarga trajectòria del "poeta, gramàtic i traductor" -tal com li agrada definir-se- amb el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana". "Dir Jané és posar també el focus en la llengua i en l'escola en un moment com el d'ara, d'emergència lingüística en aquests àmbits", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium.