José Lino Vaamonde era un arquitecte que al llarg de més de 40 anys d'exili sempre va tenir cura dels plànols d'un búnquer en forma de piràmide. Aquesta construcció del govern republicà, que havia de fer més de 70 metres de llargària, estava ideada per protegir pintures, escultures i documents de les bombes feixistes durant la Guerra Civil. "Mai es va poder arribar a construir, i el lloc on l'havien de fer era un secret. Vaamonde va autoeditar-se un llibre a Veneçuela, amb els plànols que va cuidar més que la roba, el menjar o els records", explica l'artista Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970). Amb l'ajuda del llibre, Sánchez va reproduir el búnquer, a petita escala, i el va envoltar d'encanyissats i mantes esparracades com les que van fer servir els refugiats espanyols republicans que van estar tancats al camp francès d'Argelers. "És el contrast entre l'arquitectura utòpica per protegir un patrimoni artístic i l'arquitectura precària per protegir la vida", assenyala Sánchez.