Totes les enquestes pronostiquen un creixement d'Aliança Catalana a les properes eleccions al Parlament. Sembla, doncs, que el partit islamòfob ha vingut per quedar-se. Tot i que el partit de Sílvia Orriols beu del seu rebuig a la immigració musulmana, per a una part de l'independentisme, votar Aliança Catalana també s’està convertint en un vot de càstig per la paràlisi del Procés, malgrat que Orriols també atrau votants espanyolistes de Vox i el PP. En aquest escenari, ¿hi ha espai per a noves formacions independentistes? Dempeus i Alhora són les altres dues formacions que es preparaven per fer el salt també al Parlament.

Jordi Graupera no es rendeix. Després d’intentar fer-se un lloc en l’espai independentista a les eleccions catalanes amb Alhora, de la mà de l'exconsellera Clara Ponsatí –i de l'experiència a Barcelona del 2019–, el filòsof i periodista vol reflotar de nou la marca de cara a les eleccions municipals. Encara falten dos anys, però Graupera s’activa per fer els fitxatges dels que espera que siguin els seus quadres locals. Cal dir que no peca d’exagerat: la majoria de partits ja comencen a mirar el calendari per pensar si han de promoure relleus als municipis o quina estratègia (o aliances) posaran en marxa per aconseguir les alcaldies.

Alhora va fracassar en el seu intent de convertir-se en el quart espai independentista a les darreres eleccions al Parlament. La candidatura liderada Clara Ponsatí va aconseguir poc més de 13.000 vots a tot Catalunya i es va quedar amb un irrisori 0,4% dels vots. La patacada a les urnes va fer que l'exconsellera anunciés l'endemà dels comicis que abandonava la primera línia política. Tot i que era conscient de les dificultats d'obtenir representació, Ponsatí no s'esperava un revés com el que va patir el 12-M i va assumir com a propi el fracàs dimitint, tot i que no s'ha desvinculat del partit.

Avui, 9 de juny de 2024, se celebren les eleccions al Parlament Europeu. No fa ni un mes de les autonòmiques i estem en plenes converses per formar el govern de la Generalitat. Tot això, en un ambient altament polititzat i en el qual la política és un dels eixos bàsics del periodisme, que es va establir com a “quart poder” a partir del concepte desenvolupat per Moisei Ostrogorski al text La democràcia i els partits polítics (1903), traduït al català per Jordi Galí i Herrera.

Els resultats electorals també es cobren víctimes en els partits extraparlamentaris. La més significativa, la de Clara Ponsatí, que aquest dilluns ha anunciat que abandona la primera línia política després de l'estrepitós fracàs d'Alhora, que es va quedar fora del Parlament amb un irrisori 0,4% dels vots i poc més de 13.000 vots. L'exconsellera ha admès que no han sabut convèncer les bases independentistes que Alhora pot revertir la crisi que travessa el moviment independentista. "Amb aquests resultats, caldrà que replantegem el futur del projecte. I crec que el meu paper ja no ha de ser a la primera línia", ha escrit a X.

La plaça de la Concòrdia de les Corts s’ha omplert d’espardenyes i de sons de cobla per acollir aquest divendres el tancament de campanya d’Alhora, el nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. En l’acte final el partit ha reivindicat la feina feta durant la campanya, que ha estat a contrarellotge: "Hem aconseguit una heroïcitat: hem fundat un partit i un moviment en tres setmanes", han reivindicat. Les enquestes assenyalen que no tenen possibilitats d’entrar al Parlament, però el partit assenyala que el seu és "un projecte de futur".

Els missatges que sento d’Aliança Catalana em semblen de la pitjor espècie política i humana, la de la por i l’odi que significa l'assenyalament d’un culpable per a tots els nostres mals, i que aquest sigui la baula més feble de la cadena social. Que fàcil, que indecent i que perillós. A part del que té de negació d’un fenomen inevitable a nivell mundial com és la immigració, constitueix un oblit encara més greu, que és que Catalunya és una nació d’immigrants (aquí en tenen un descendent). Si els immigrants són aquí és perquè identifiquen, i no s’equivoquen, que aquí trobaran un futur per a ells i per als seus fills. No crec que hi hagi elogi millor per a un país i la confiança que és capaç de despertar. Una altra cosa és la falta de competències, l’excés d’incompetències pròpies, el xoc cultural o la falta de regles lingüístiques d’obligat compliment, però em nego a acceptar que l’única resposta que podem donar és el racisme i la xenofòbia.

El nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera ha presentat aquest vespre el seu cartell i el lema de campanya, “Un canvi radical”, a les portes de l’Hospital de Sant Pau, al barri del Guinardó de Barcelona. L'acte arriba després de la seva posada de llarg del dia de Sant Jordi al Teatre Borràs, on es van presentar com a alternativa als “lideratges caducats” del 2017, amb un discurs clarament independentista i amb la idea força del “bon govern”. La llengua és un dels principals pilars de la seva proposta, que passa per establir una doble xarxa d’ensenyament, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües.

Un partit en contraposició als partits independentistes “pacificats i sotmesos a Espanya” que aposti pel "conflicte" i no pas pel diàleg amb l'Estat. La recepta porta el segell de l'eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, que aquest dimarts, al centre d'una Barcelona plena de llibres i roses, han presentat el seu nou partit, Alhora, al teatre Borràs.

Fins a set llistes independentistes hi haurà a les eleccions del 12 de maig, una més que el 2021, quan es va assolir el màxim històric. Més enllà de Junts, ERC i la CUP, tres candidatures més presentaran batalla al Parlament. Parlem d'Alhora, Aliança Catalana (AC) i el Front Nacional de Catalunya (FNC), que han aconseguit les 6.000 signatures aproximadament que necessitaven per poder concórrer-hi. I a última hora, Convergents ha anunciat que ha aconseguit els avals necessaris per presentar-se a Tarragona. D'aquesta manera, a la pràctica, hi haurà set llistes independentistes. De fet, segons ha pogut saber l'ARA, el Front tampoc es presentarà a Girona, on curiosament Sílvia Orriols, que es va escindir d'aquest partit, serà la candidata d'AC.

El projecte polític de Clara Ponsatí i Jordi Graupera va sumant suports. Després que s'anunciés la setmana passada que el cantautor Roger Mas, els escriptors Miquel de Palol i Carlota Gurt o el poeta Narcís Comadira tancarien les llistes d'Alhora, l'actor Joel Joan ha avançat aquest dilluns a El matí de Catalunya Ràdio que serà el número 10 per Barcelona a les eleccions al Parlament. “La Clara és una persona molt sensata que sempre ha defensat el que pensava. No és com els polítics d'ara, i me la crec”, ha dit per justificar que hagi acceptat la proposta d'incorporar-se a la candidatura. "És una de les poques persones que encara no m'han enganyat", ha afegit el també director.

L’èxit de la candidatura de Jordi Graupera i Clara Ponsatí entre referents de primera fila de la cultura catalana actualitza el tema vell i fascinant dels intel·lectuals i la política. Naturalment, hi ha raons convencionals que expliquen el suport de noms com Roger Mas, Carlota Gurt, Miquel de Palol o Narcís Comadira; des de l’afinitat ideològica genuïna a l’amistat personal, fins al càlcul estratègic que pugui fer cadascú. Però el nombre de personalitats i la seva rellevància, així com el fet que cap altra candidatura pugui convocar un elenc similar ara mateix, permet elevar l’anècdota a categoria i fer una mica de prospecció cultural. És un bon moment per preguntar-nos la diferència entre incorporar una empresària o un meteoròleg a les llistes d’un partit respecte de fitxar un escriptor o un compositor.

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb els confundadors d'Alhora, el nou projecte polític independentista que lideren l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.