Una família cultivava pomes a l'Empordà i el 2016 es va animar a anar un pas més enllà i fer-ne sidra. Ben refrescant i baixa en alcohol. Una beguda més saludable, per tant. Així és com va néixer Mooma, un projecte que gràcies a la tercera generació ha crescut una pila, ha generat molt valor afegit i que, gastronòmicament, ha fet el seu espai. Mooma, per cert, és el resultat de la fusió de les paraules Montgrí i poma. Els pomers estan situats enmig d'un triangle entre el Parc Natural Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i és un espai fantàstic de visitar. Ubicat als afores de Palau-Sator, hi pots anar a descobrir com elaboren els seus productes amb base de poma (que són molts més que la sidra: hi ha també suc de poma, compota...) o podeu només fer-hi parada per menjar. Hi ha un pàrquing ampli i està dissenyat per a tot tipus de públic. Jo diria que és un bon lloc per anar-hi en família.

La cultura de la sidra és patrimoni dels països nòrdics (el Regne Unit, Alemanya i França) o de zones de l’estat espanyol com Astúries, el País Basc, Cantàbria i Galícia. A Catalunya, és purament residual. Ni tan sols existeix cap associació que integri la mitja dotzena de productors que avui comercialitzen aquesta beguda. És, de fet, una activitat que aquí té poc més de deu anys d’història i que alguns veuen com un nínxol de mercat encara per explotar.

Fa unes setmanes l’exjugador de la Reial Societat Zuhaitz Gurrutxaga va presentar el seu llibre Subcampeón (Libros del K.O.) a Barcelona. En un moment de la presentació va preguntar al públic si sabia què era anar de sidreries. La gent majoritàriament va respondre que sí. Però no estic tan segura que tota la gent que era a l’acte sabés realment el que implica "anar de sidreries", ja que fins fa poc era una activitat que feien sobretot els bascos, en colla –quadrilla, que diuen ells–, i que no s’havia promocionat gaire.