Es diu Mario Casterás i té 65 anys. Aquest dimecres ha entrat a la presó de Ponent com a autor confés del crim d'una dona diumenge passat a Lleida. Es va presentar ensangonat a la comissaria i va confessar que acabava de matar amb una arma blanca una dona de 53 anys amb qui compartia pis. No mantenien cap relació sentimental i no s'estan investigant aquests fets com un cas de violència de gènere. Casterás té un llarg historial delinqüencial i ha passat diverses vegades per la presó.

Llegim a l'ARA una notícia de la Natàlia Vila que explica que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han muntat un dispositiu “per enxampar lladres i delinqüents multireincidents a Catalunya”. Es diu pla Kanpai (algun dia haurem d’entrevistar l’ideòleg dels noms de les operacions policials), que em penso que és la paraula, “Salut”, que es fa servir per “brindar” en japonès. Van identificar 1.635 delinqüents, que acumulaven 4.023 antecedents entre tots. I en set hores, llegeixo, van identificar i detenir “fins a trenta persones que acumulaven en total 226 antecedents”.

"Pensàvem que estaven rodant una pel·lícula", deia la Carlota Escudero aquest divendres a la tarda quan ha vist una quarantena de Mossos d'Esquadra entrar a l'estació d'autobusos de Tarragona envoltats de periodistes amb càmeres. Els agents han arribat a l'estació de la plaça Imperial Tarraco una mica després de les cinc de la tarda. Amb discreció, han estacionat quatre vehicles a la porta principal. A la resta d'accessos hi havia agents de paisà. Quan tothom era al seu lloc, els policies uniformats han començat a entrar amb calma dins de l'estació i han fet una batuda d'identificacions. Uns minuts més tard, ja havien trobat un dels perfils que buscaven: un home amb una ordre de cerca i captura. Detingut i cap a comissaria. Segons les primeres informacions, també han trobat un parell de persones que portaven petites quantitats de droga.

1. Carles Puigdemont, en el seu retorn i fugida exprés del mes d’agost, va trobar un paisatge nou a Catalunya. De l’autopista estant, es va adonar que ja no hi havia cabines de peatges i que, de Figueres a Barcelona, havien florit tot de rètols d’autopistes que fa set anys no hi eren. Són missatges que avisen als turistes que vagin molt amb compte amb els lladres. “Highway robberies”. Al cap de pocs quilòmetres, un altre panell lluminós. “Flat tire? Don’t trust strangers”. De tant en tant, l’advertiment és en francès: “Mefiez-vous. Appelez le 112”. A vegades, fins i tot, en castellà: “Robos en autopista. Vigila tus pertinencias”. La imatge de Catalunya, ensorrada. Encara no has arribat a Barcelona en cotxe i ja tens la por al cos, ja t’han dit que aquí som uns xoriços i que, en aquest córner d’Europa, has d’anar molt amb compte perquè no t’ho fotin tot. 

A Catalunya la decisió final sobre si un pres encara és perillós la pren un equip professional. La Junta de Tractament, formada per juristes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, entre d'altres, és qui té l'última paraula i qui decideix si un reclús pot començar a tenir més llibertat i, per exemple, treballar a la cuina d'un centre penitenciari. Des de l'any 2009, però, aquests professionals, abans de prendre una decisió tan complicada, fan servir el RisCanvi, una eina creada per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona que funciona a partir d'algoritmes i que ajuda a preveure quin risc té cada intern de reincidir. L'assassinat dimecres passat d'una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric comès per un reclús que treballava amb ella ha obert el debat sobre com s'atorguen els permisos dels presos i ha posat en evidència que alguna cosa va fallar.