La Generalitat va recaptar l'any passat, un total de 6.069 milions d'euros per tributs propis i cedits, una quantitat sense precedents, amb un increment d'un 9,9%, que inclou tant la recaptada per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) com la que recapta l'Estat i després transfereix, com és el cas de l'impost de matriculació, entre altres, segons la liquidació provisional dels pressupostos prorrogats el 2025. La quantitat, que duplica l'obtinguda el 2015, es va veure impulsada pels tributs de patrimoni i transmissions patrimonials, amb pujades del 9,6, fins a 835 milions, i del 17,6%, fins a 3.263 milions, respectivament. Un dels altres grans tributs cedits, el de successions i donacions, amb 1.162 milions, va augmentar el 0,8%.

En el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.

Catalunya és una de les comunitats autònomes que més fan valer la seva capacitat per crear impostos propis sobre elements que no grava l'Estat. El 2025 aquests tributs continuen aflorant i al conjunt de l'Estat ja n'hi ha 66 en marxa, mentre que el 2024 va tancar amb 54 impostos autonòmics propis. En el cas català, més enllà de la imposició mediambiental, on Catalunya no només lidera la recaptació d'ingressos sinó també la implementació de diferents figures fiscals, existeixen altres fets imposables sobre els quals s'han creat nous tributs que continuaran en vigor aquest 2025: les begudes ensucrades o actius no productius, els pisos turístics i els habitatges buits i les grans superfícies comercials.

En la prehistòria del Procés hi havia el finançament. I en la posthistòria, també. És l'altra gran partida política que sempre ha estat latent, que no ha deixat d'estar present tots aquests anys. El fort desequilibri endèmic entre el que Catalunya aporta al conjunt de l'Estat i el que rep és una realitat incontestable, tot i que en funció del mètode de càlcul de les balances fiscals –flux de benefici o flux monetari– el resultat és dolent o molt dolent. Aquesta situació que s'arrossega des de fa dècades ha llastat i llasta el progrés econòmic, els serveis socials i les infraestructures del país. Catalunya aporta més que moltes zones, però, en canvi, després del repartiment d'impostos, rep menys que altres territoris que aporten menys.