"El Protocol de Montreal va acordar a finals dels anys vuitanta reduir i eliminar els gasos que destruïen la capa d’ozó. Tots els estats membres de l’ONU ho van aprovar, i van acordar acabar amb l'ús d'aquestes substàncies, cosa que va implicar el canvi o eliminació de productes com ara alguns aerosols o aires condicionats. El resultat ha estat molt satisfactori: el forat de la capa d’ozó s’està tancant, i entre els anys 2040 i 2066 es tancarà del tot. Això pot reduir fins a 0,5 °C l’escalfament global", va remarcar Xavi Segura, cap de Meteorologia de l’ARA, a la xerrada que va oferir a la majestuosa sala d’actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, una activitat del Club Prèmium oberta a tots els subscriptors.

La crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.

Barcelona Global ha posat en marxa una iniciativa per fer de l'àrea metropolitana un referent internacional davant del canvi climàtic. Es tracta del Chapter Clima, celebrat aquest dimarts amb una trobada que ha reunit un centenar d'empresaris i directius de diferents sectors, amb l'objectiu d'activar una agenda compartida i intercanviar bones pràctiques entre empreses i institucions en matèria de sostenibilitat.

Les emissions han d'haver caigut un 45% el 2030 si es vol complir l'Acord de París per garantir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C, respecte a la temperatura preindustrial. Malgrat que hi ha països que han aconseguit reduir les seves emissions –com la Unió Europea–, l'últim any s'han augmentat les emissions globals. Part de la responsabilitat d'aquesta tendència mundial la tenen les grans companyies, que lluny de reduir les emissions les han augmentat i han arribat a representar el 78,9% de les emissions del 2023 –l'últim any en què hi ha registres.

El 2023 va ser un any de rècords. Un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) mostra que l'any passat va ser el més càlid dels últims 174 anys, quan van començar les observacions. Però l'estudi il·lustra també un increment sense precedents dels gasos d'efecte hivernacle, de la temperatura del mar i de l'acidificació dels oceans, igual com un augment inèdit del nivell del mar derivat del desgel de les glaceres. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va reaccionar dimarts alarmat per l'informe: "Els valors observats per al conjunt dels indicadors principals han fet saltar totes les alarmes. Alguns no només baten rècords, sinó que registren magnituds inaudites. I els canvis no deixen d'accelerar-se".