El 2024 ha donat aportacions literàries tan destacades com les d'Un cor furtiu, de Xavier Pla –biografia de Josep Pla–, i traduccions com les que han fet Arnau Barios d'Ànimes mortes, de Nikolai V. Gógol, i Xavier Pàmies de Middlemarch, de George Eliot. Aquest any també han despuntat novel·les com Confeti, de Jordi Puntí; La conformista, d'Alba Dedeu, i Baumgartner, de Paul Auster, a més d'assajos com Fam als ulls, ciment a la boca, de Neus Penalba –anàlisi de la novel·la més radical de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera–, i llibres de poemes com Arnau, d'Adrià Targa i la Poesia completa de Kavafis traduïda per Eusebi Ayensa.

Hereu de Cervantes i de la literatura picaresca, antecedent i influència de Kafka i Beckett, company brillantment deformat i sarcàsticament deformador dels seus coetanis realistes europeus (és Balzac sense refinament, és Dickens sense esperança), Nikolai Gógol (1809-1852) és un dels noms centrals de la literatura russa, que tants noms centrals ha donat a la literatura mundial. Ànimes mortes, apareguda originàriament el 1842 i de la qual hi havia una segona part que el mateix autor es va encarregar de destruir abans de morir, és la seva obra més coneguda, una obra mestra de la sublimitat i el grotesc, una carnavalada i un retaule social exacte, i ara La Casa dels Clàssics n’acaba de publicar una edició en català molt difícil de millorar, amb un pròleg orientador de Xènia Dyakonova i amb una traducció d’Arnau Barios que s’intueix tan imaginativa com rigorosa i precisa. No ens venen “sopars de copec”, aquí. (Per si això fos poc, l'edició inclou també un breu epíleg explicatiu exemplar del mateix Barios.)