La burocràcia sempre és un camí feixuc, més encara en ple mes d’agost amb molts treballadors de vacances. Els Ajuntaments triguen més a tramitar llicències i concessions, però la lliga de futbol arrenca i no espera ningú. Aquesta problemàtica, en la qual està immers el Barça amb la reobertura del Camp Nou, també afecta el Rōnin FC. L’equip creat fa unes setmanes per l’estrímer Ibai Llanos ha de debutar el 21 de setembre (12 h) al Municipal del 25 de Setembre, a Rubí.

Els Mossos d'Esquadra han detingut tres joves, un d'ells menor d'edat, per haver agredit un controvertit youtuber a l'Hospitalet de Llobregat. Els fets van passar diumenge a la tarda, quan el creador de contingut Jan2030sinmiedo va anunciar que aniria a gravar al barri de la Florida d'aquesta localitat. En els seus vídeos se sol gravar caminant per localitats de l'àrea metropolitana denunciant la presència de persones estrangeres i arriba a ruixar la gent amb esprais de gas, titllant-los de lladres i "cotitzants", entre altres insults.

Aquesta setmana s’han fet virals les imatges d’un home caçant una carterista a l’aeroport de Barcelona. La va lligar a una barana fent servir la màniga de la camisa que duia i va reclamar l’atenció de la gent amb un mariachi que cantava “Rata de dos patas, maldita sanguijuela, maldita cucaracha...” al seu costat perquè tothom es fixés en la lladre que pispava de les bosses de la gent. No va ser un fet espontani. L’individu que ha orquestrat aquesta gravació és un youtuber que es dedica a caçar lladres, promocionant l’eficàcia del patrullatge urbà. Dilluns al matí, al Mañaneros de La 1, obrien el programa amb aquestes imatges i presentaven el cas com una polèmica quotidiana: “Uno de nuestros debates es si alguien se puede coger la justicia por su mano aún para intentar que no roben a los pasajeros”, deia Adela González, la presentadora, fascinada amb la iniciativa. El vídeo ho venia com una idea que s’havia fet a Barcelona “para sacar los colores a los amigos de lo ajeno”, com si fos un projecte municipal. “¿Es un método apropiado o se toman la justicia por su mano?” Una vegada més ens trobem que la tele pública, empeltada de les inèrcies més mesquines de la privada, convertia en dilema el que és indiscutible: aquell home exercia de policia sense legitimitat, amb violència i voluntat de vexació. Cometia un delicte de detenció il·legal, tot i que els tertulians del programa van arribar a relativitzar-ho considerant que “todo tiene un contexto” i que són mètodes que “generan controversia”. A continuació van entrevistar el gran protagonista de les imatges, el youtuber caçador de pispes. La presentadora ho feia entre fascinada i entusiasmada: “¿Y esto quién lo paga?”, li consultava admirada per la seva capacitat de contractació de mariachis i un equip de gravació. Ell li va explicar que ho finançava ell mateix gràcies a la seva feina de youtuber. És a dir, era una inversió per poder dur a terme els seus propers espectacles caçant lladres. “Son ideas un poco más divertidas para el público”, argumentava. “Ideas para darle color y que la gente se ría viéndolo”, insistia. El van entrevistar com si fos un heroi justicier, sense considerar la ideologia que s’amaga darrere d’aquests personatges que denuncien la inseguretat ciutadana aplicant mètodes amenaçadors i dèspotes. Recorren a estratègies violentes i perilloses que, de retruc, els atorguen notorietat i rellevància mediàtica. Amb la seva agressivitat i prepotència denuncien la ineficàcia dels cossos policials, i exigeixen institucions més repressives i autoritàries, pròpies de grups ultres xenòfobs. S’erigeixen en mirall de la manera d’actuar. Però cal analitzar a quin tipus de societat ens menen aquests plantejaments de patrulles urbanes i paladins de pa sucat amb oli. És incomprensible que la televisió pública entrevistés aquest youtuber des de la curiositat més ingènua, convertint-lo en un raonable debat social. Cap reflexió sobre els valors que hi havia al darrere. La viralitat de les imatges anul·la l’esperit crític, fent d’aquests personatges els nous xèrifs de la impunitat amb llicència per actuar al marge de la llei.

Carles Tamayo (Masnou, 1995) té més de 710.000 subscriptors a YouTube i més de 187.000 seguidors a Instagram. És, sens dubte, un influencer. A càmera sempre se'l veu amb una gorra vermella del revés, una samarreta blanca i una camisa de quadres. És el seu uniforme de feina, que l'ajuda a definir el personatge amb què s'ha fet famós: un investigador inquisitiu que parla directament a càmera i destapa sectes, estafes, pseudociències i tota mena de fraus. Però aquest personatge no s'allunya gaire de com és ell en realitat: un home jove amb molta curiositat a qui el cervell li va tan de pressa com parla i que ha aconseguit fer-se el seu propi camí. 

L’actriu i escriptora Clara Moraleda (Barcelona, 1994) protagonitza el seu primer clàssic teatral, El zoo de vidre, de Tennessee Williams. Per als espectadors de la Biblioteca de Catalunya potser és una actriu jove encara poc coneguda, però per a milers de joves és una cara que els va acompanyar en la seva adolescència amb el seu alter ego, la youtuber Leopolda Olda.