Havíem acabat de dinar cistellets farcits de cranc en un restaurant de Xangai i la K. em va explicar com havia fugit del poble. S'havia criat a Anhui, una província pobra de la Xina. La seva mare va intentar muntar un petit negoci, però el seu pare el va vendre sense que ella ho sabés per pagar deutes de joc. La K. es va criar veient com el seu pare pegava a la seva mare i l’enviava de tant en tant a l’hospital. Ella, de petita, mirava les telenovel·les on apareixen senyores treballant en oficines i vestides de manera elegant i a l'occidental. Volia ser com elles. Se'n va anar ràpidament del poble. Quan hi tornava per veure la mare, el sentiment que l’envaïa era l’odi contra tots els veïns que havien mirat cap a una altra banda davant la violència que passava a casa seva. Tornar al poble era recordar un cercle d’impunitat que volia deixar del tot enrere.