"Les dades disponibles indiquen que l’inici del brot s’hauria produït entre el setembre i l’octubre, no després". Aquesta és una de les primeres conclusions que ha tret l'IRTA-CReSA –la institució de referència a Catalunya en salut animal– sobre l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya. D'aquesta manera, l'IRTA, que també és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en PPA, posa sobre la taula l'opció que el brot de PPA comencés un o dos mesos abans que a finals de novembre es detectés el primer cas de pesta porcina africana a Bellaterra.

“Soc de pagès, l'olor de porc no m’ha molestat mai”, diu l’Ariadna Rovira, de 20 anys. Va créixer en una granja a Sagàs, però viu a Solsona, on va començar a interessar-se per la caça. Avui forma part de la colla de caça de Berga i critica les persones que consideren que matar animals els converteix en assassins. 

Es calcula que a Catalunya hi ha uns 200.000 porcs senglars, distribuïts pel territori de forma desigual. Des de fa dues dècades hi ha un programa de seguiment en què es constata les diferències de densitat: hi ha més de quinze exemplars per quilòmetre quadrat a l'Alt Empordà i les Gavarres, menys de tres exemplars als Ports de Tortosa-Beseit i entre tres i sis exemplars al litoral o el parc de Collserola, on es focalitza el brot de pesta porcina africana que ha fet aixecar totes les alertes. Una pluviometria generosa, l'abundància d'alzines, roures o fagedes i les extensions de conreus de regadiu afavoreixen la proliferació d'aquests animals, que segueixen en línies generals una tendència demogràfica ascendent. De fet, el programa de la Generalitat assenyala que "les poblacions de senglar no sembla que estiguin a prop de tocar sostre, i tenen potencial per seguir creixent".

Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

Un grup de porcs senglars que passejaven pel centre de Badalona van tenir molt distrets els veïns, que van omplir la xarxa de vídeos. Cada cop és més comú veure senglars en trama urbana i, en un futur no gaire llunyà, segons els experts, segurament ningú es molestarà a treure el telèfon de la butxaca per gravar-los. Estarem acostumats a veure’ls per tot arreu. En paral·lel a aquest fenomen, hem deixat de consumir carn de senglar, tot i que a Catalunya sempre hi ha hagut molta tradició de menjar carn de caça.