Els contes del llibre Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, amb què la debutant Maria Arimany (Llerona, 1990) va guanyar el premi Documenta 2023, comparteixen una mateixa mirada passional, intensa, sensorial, diria que quasi deliberadament assilvestrada, sobre els comportaments humans. Els protagonistes dels relats són homes i dones d’ara i les seves accions transcorren en el nostre present diguem-ne modern i civilitzat, però la manera com Arimany els aborda i ens els mostra fa que se’ns imposin com presències primitives, o animalesques, o boscanes. No és casualitat, en aquest sentit, que en tots els contes siguin tan importants les mencions o les descripcions de certs espais de naturalesa –el jardí, l’hort, el bosc– i que tot sovint s’esmentin de manera concretíssima tota mena d’animals i de fruits. El contacte dels humans amb la naturalesa pot semblar que ha estat tallat de fa estona, però Arimany recalca cada vegada que pot que els humans –per entorn, per fisiologia, per irracionalitat o descontrol íntim, per necessitat de supervivència– som encara naturalesa.