No és gaire habitual que un director torni sobre una mateixa obra en el breu període de poc més de tres anys. Però això és el que ha fet Marc Chornet al capdavant de la companyia Projecte Ingenu. El 27 de maig del 2021 a la Fira de Teatre Familiar d’Igualada el director estrenava una mirada sobre Bodas de sangre en què “barrejava la ficció lorquiana amb la seva pròpia vida a partir de documents i escrits testimonis de moments importants de la biografia del poeta”. Pensem que, pel lloc de l’estrena, per la presència a la coproducció de la productora de teatre familiar Espectacles amb Classe i per la durada (setanta minuts), es tractava d’una aproximació divulgativa adreçada a un públic jove. I és de suposar que d’aquella aventura al director li van quedar ganes de tornar sobre l’obra amb una proposta íntegra i fidel a l’original amb només quatre intèrprets, però amb tots els personatges.

Joan Fuster deia que la poesia de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) "és una incoercible riada de passió petita, manual, d'assalariat que habita un quart o cinquè pis d'un edifici urbà aproximadament precapitalista". Pot semblar paradoxal que un poeta d'aparença tímida, que escrivia discretament des d'un bloc de pisos de València, hagi esdevingut un poeta majúscul. I encara pot semblar més paradoxal que un home tan poc avesat a l'exposició pública hagi motivat nombroses adaptacions musicals i escèniques. Des d'Ovidi Montllor i Toti Soler fins a Pau Alabajos, Xavi Sarrià i Joan Ollé, músics, actors i directors de teatre han reivindicat la seva obra amb entusiasme. Aprofitant el centenari del naixement del poeta de Burjassot, el director i dramaturg Marc Chornet (Tarragona, 1981) també li ha volgut retre homenatge, amb una versió teatral del poema Coral romput, interpretada per l'actriu Marina Alegre i amb música de Gerard Marsal, que es podrà veure a la Sala Atrium de Barcelona del 2 al 30 d'abril i del 4 al 7 de juny. "Coral romput té una força descomunal, és com una vomitada d'una nit de dolor pel dol de la filla del poeta, que va morir als quatre mesos –diu Chornet–. Com que està escrit en primera persona, amb una oralitat preciosa, és un poema que dona peu fàcilment a imaginar-lo com un monòleg dramàtic".