Le nozze di Figaro és una de les òperes més difícils del repertori. I, tot i la seva aparent lleugeresa, no es pot prendre a la lleugera (valgui la redundància). A Sabadell la coneixen prou bé, perquè és un títol programat en diverses ocasions pels Amics de l’Òpera, ara sota l’empara de la FOC (Fundació Òpera Catalunya). Però en aquesta ocasió no es pot dir que el matrimoni entre el títol mozartià que obre la trilogia Da Ponte i l’entitat vallesana hagi acabat de funcionar.

El gran desafiament de la temporada 2025-2026 de la Fundació Òpera Catalunya (FOC) és L'holandès errant, de Richard Wagner. Entre altres coses, perquè és el primer cop que es programa una òpera wagneriana en les 38 edicions del cicle. "És la perla de la temporada, el projecte més ambiciós", admet Jordi Torrents, director artístic de la FOC. De la primera gran òpera romàntica de Wagner se'n faran sis funcions, del 28 de novembre al 9 de desembre, al Teatre la Faràndula de Sabadell, el Teatre Fortuny de Reus, el Palau de la Música a Barcelona i L'Atlàntida de Vic. Aquesta producció de L'holandès errant compta amb la direcció escènica d'Emilio López, i Josep Planells Schiaffino dirigirà l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell i el Cor Bruckner Barcelona. En el repartiment, la soprano Maribel Ortega, una de les veus més fidels a les programacions de la FOC, serà Senta, i el baríton José Antonio López assumeix el paper de l'holandès. L'elenc el completen José Ansaldi (Erik), Carlo Colombara (Daland), Elisabeth Gillming (Mary) i Jorge Juan Morata (Steurmann).

Pot estar ben tranquil·la Mirna Lacambra, perquè els actuals responsables del seu relleu davant de la Fundació Òpera de Catalunya asseguren un futur esperançador. N’ha estat la prova aquesta nova producció de Carmen que tanca la temporada i que ha estat òptima en tots els sentits. Començant per l’espectacle escènic, que signa Rita Cosentino i que ni s’allunya dels tòpics ni trenca esquemes, ambientant la tragèdia de Bizet a l’Espanya dels anys quaranta. I amb la imatge de l’execució de Don José en el preludi de l’òpera, per evocar la novel·la de Mérimée en què s’inspira la partitura. Tot plegat, emmarcat en un espai escènic eficaçment funcional, dissenyat per Jordi Galobart, a manera d’hemicicle. Alguna cosa ressona de la magnífica escenificació de Calixto Bieito, sense caure en plagis estèrils. El realisme narratiu (reforçat pel vestuari de Gabriela Hilario) té com a contrapunt una resolutiva coreografia d’Aarón Martín, que també defuig els llocs comuns associats amb aquesta obra mestra de l’òpera francesa.

Aquesta no pot ser ni ha de ser una crítica com les altres. Més aviat no serà una crítica, perquè l’objectiu d’aquest text és agrair públicament a Mirna Lacambra els seus 42 anys de dedicació a l’òpera a casa nostra. Des de Sabadell, i primer amb l’aixopluc d’Amics de l’Òpera de Sabadell i després de la Fundació Òpera a Catalunya, Lacambra ha estat una dama de ferro de la lírica. Entengui’s el símil no des del vessant de la intransigència, sinó de la tossuderia per assolir allò que s’ha proposat durant més de quatre decennis.

Una gran ovació va culminar el debut de la companyia Òpera Catalunya al Festival de Saaremaa (Estònia). Va ser dimarts al final de la representació de Tosca, de Puccini. L'aplaudiment del públic el va rebre tothom, i amb una intensitat especial els tres solistes protagonistes, Maribel Ortega, Enrique Ferrer i Luis Cansino, i també Sergi Roca, que va dirigir la Simfònica del Vallès (OSV) amb la solvència habitual –tal com va demostrar el 2021, quan es va estrenar aquesta mateixa producció– i el mateix repartiment principal al Teatre la Faràndula de Sabadell.

Els qui fa poc més de trenta anys que seguim la trajectòria d’Amics de l’Òpera de Sabadell (integrats dins de l’actual Fundació Òpera Catalunya), n’hem vist de tots colors, amb tota mena d’alts i baixos qualitatius. Però des d'en fa una vintena que l’entitat no deixa de sorprendre’ns per la qualitat d’unes propostes que parteixen del risc i que sempre arriben a bon port. I és que als muntatges d’òperes molt programades a la capital del Vallès Occidental (i que després s’han presentat arreu del territori) se-n'hi sumen d’altres que, si bé de repertori, són de gran dificultat: Les contes d’Hoffmann, Otello, Don Carlo, les òperes de Mozart i ara, de nou, Turandot, després de les funcions del 2015.

La Fundació Òpera Catalunya (FOC) complirà al juliol el somni de cinc nits d’estiu a Estònia. El Festival d’Òpera de Saaremaa ha triat la FOC com a companyia convidada. El repte no és menor: haurà de fer “cinc espectacles en cinc dies” i desplaçar-hi “unes 150 persones”, tal com explica Oscar Lanuza, director general de la companyia impulsada pels Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Del 22 al 27 de juliol oferiran dues òperes de Puccini, Manon Lescaut i Tosca; una de Verdi, Il trovatore; una gala lírica, i un espectacle de ballet a propòsit de Carmen. Per a la FOC, que manté una temporada itinerant a Catalunya, “la funció principal no és sortir fora”, perquè treballa fonamentalment per al públic català, però actuar a Estònia és “una gran fita”. “Implica un reconeixement i una confiança a la feina ben feta”, assegura Lanuza.