Delores Ohemaa Nketiah i Bintou Camara es van conèixer als cursos de català i de cultura catalana que formen part del procés d'arrelament social per a persones estrangeres que volen regularitzar la seva situació administrativa a l'Estat. Es tracta d'un camí llarg i costós, ja que obliga les persones no comunitàries a viure els dos primers anys sense papers –en situació d'irregularitat–, sobrevivint com poden i on poden. Només passat aquest temps poden optar a regularitzar-se, sempre que disposin d'un precontracte laboral o iniciïn estudis reglats. És en aquest punt del procés on es troben bloquejades aquestes dues dones, que van emigrar en solitari i han hagut d'afrontar les dificultats afegides de ser dones migrants: els riscos durant la ruta i les vulnerabilitats al país de destinació.

Fa uns 25 anys que, alarmats per l’aparició de grups de nens dormint pels carrers de Barcelona en situació de desemparament, la Fundació Jaume Bofill (que en aquell moment dirigia Jordi Sànchez Picanyol) va convocar una colla d’experts a la masia de Can Bordoi per mirar de comprendre el fenomen dels menors que migraven sols del Marroc a Europa. La primera publicació que va sorgir d’aquells treballs la signava el constitucionalista Eliseo Aja, i deixava ben clar que el dret superior de la infància està per damunt de la llei d’estrangeria i que l’Estat té el deure i la responsabilitat d’emparar qualsevol menor sense tenir en compte el país d’origen.

El Congrés de Diputats ha tombat aquest dimecres amb els vots del PP, Vox i Junts la reforma de la llei d'estrangeria, que pretenia convertir en obligatori el trasllat de menors migrants a la Península quan territoris saturats, com és el cas actualment de les Illes Canàries i Ceuta, sobrepassin el 150% de la seva capacitat d'acollida. Es dona la paradoxa que els governs canari i ceutí, en els quals hi ha el PP, són els que estan reclamant des de fa temps que s'aprovi aquesta modificació per agilitzar el procés de repartiment de menors, que ara és lent i feixuc. El PP, doncs, ha votat contra els interessos de dos dels seus governs autonòmics, deixant en una mala situació els populars d'aquests territoris. La raó l'hem de buscar segurament en la pressió que exerceix Vox, que ja ha sortit dels governs autonòmics per aquesta qüestió i, un cop l'agenda catalana ha passat a un segon terme, està centrant tots els seus missatges al voltant de la qüestió de la immigració.

La decisió del PP d'acceptar el repartiment de 347 menors migrants que han d'arribar de les Canàries és un gest de responsabilitat institucional que, a més, llança un missatge contundent a l'extrema dreta de Vox, que ha amenaçat amb trencar tots els pactes que manté amb els populars i aquest dijous decidirà si efectivament ho fa. Evidentment, hi ha molt a discutir sobre política migratòria, però per sobre de tot hi ha d'haver la solidaritat i el respecte als drets humans, i el que no pot ser és que el partit majoritari de la dreta a Espanya compri el relat fals de Vox segons el qual tots els immigrants menors són potencials delinqüents que han de ser retornats immediatament als seus països. L'ideal seria ara que els partits fossin capaços d'arribar a un acord en què es tingués en compte la situació de cada territori, lluny de dogmatismes i prejudicis.

Els governs canari i espanyol han pactat una reforma urgent de la llei d'estrangeria per distribuir els menors immigrants no acompanyats arribats tant a l'arxipèlag com a Ceuta i Melilla. L'objectiu és alleugerir els centres d'acollida d'aquests tres territoris, que actualment estan sobresaturats, i repartir aquestes criatures per la resta de comunitats en funció de les seves poblacions i els seus PIB. A diferència d'ara, la distribució estarà inclosa en una llei i s'activarà quan els territoris declarin estar en “emergència migratòria”, cosa que voldrà dir que els centres d'acollida estiguin per sobre del 150% de la seva capacitat; una situació que, a hores d'ara, ja es compleix als tres punts de la frontera sud.

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària del mig milió de persones originàries de països extracomunitaris que resideixen a l'Estat espanyol (uns 100.000 a Catalunya) sense documentació. Fins a l'últim minut, els promotors del text han temut que la petició s'arxivés i la cambra baixa fos el final del tràmit. Finalment, però, el PSOE i el PP s'han sumat a les esquerres (Sumar, ERC, Bildu i BNG), el PNB i Junts per donar suport a la iniciativa, tot i que amb matisos, i només l'extrema dreta n'ha quedat al marge.

Recuperat d’un càncer de còlon, Yassin el Yakoubi només pensa ara a tenir una feina. Però les seves ganes i la necessitat vital de guanyar-se la vida, de moment, les frena que només té una autorització de residència, però no se li permet treballar. El seu cas és un dels milers que corroboren la incongruència de la llei d’estrangeria espanyola, que és capaç de fer que un migrant rebi tractament mèdic en un centre públic, però alhora no li permet ser un contribuent a la hisenda. De fet, la norma lliga la sort i els drets dels migrants no comunitaris a un contracte de treball.