Tots els sondejos donen la victòria al candidat socialista en les eleccions presidencials d'aquest diumenge a Portugal, però a la pràctica, André Ventura, el líder de l'extrema dreta portuguesa, té entre mans convertir la derrota en el seu millor momentum. D'alguna manera, el president de Chega i cap de l'oposició, ja ha guanyat. Primer perquè el 19 de gener ja va fer història i va aconseguir forçar una segona volta electoral en unes presidencials per primer cop des del 1986. I segon perquè ha posat sobre la taula una dicotomia que ja secunda un de cada quatre els electors portuguesos –que poden créixer fins a un terç a partir de diumenge–. S'ha abraçat el debat, també des dels mitjans, de si cal continuar amb el sistema democràtic nascut fa cinquanta anys amb la Revolució dels Clavells o impulsar una "quarta república". És "el canvi més gran en el sistema polític portuguès des del 25 d'abril" del 1974, en paraules del mateix Ventura.

Amb l'escrutini del vot exterior acabat, la força d'ultradreta Chega aconsegueix el sorpasso i s'eleva a segona força del Parlament portuguès, per davant dels socialistes. Els dos partits estaven empatats a 58 escons després de les eleccions legislatives del passat 18 de maig, però el vot dels residents a l'estranger li ha donat dos escons a Chega i dos més a la coalició de centredreta Aliança Democràtica (AD), del primer ministre en funcions Luís Montenegro. L'AD es queda així amb 88 escons, Chega amb 60 i el Partit Socialista (PS) manté els 58.

El nou govern de Portugal de l'Aliança Democràtica del conservador Luís Montenegro és fruit d'un pacte de mínims contra la ultradreta, que en les darreres eleccions va experimentar un gran creixement: en l'últim cicle electoral, Chega ha passat progressivament d'1 a 12 escons i ara de 12 a 50, un salt espectacular. Però aquest fort creixement no li ha obert les portes del poder. El nou primer ministre, amb només 80 diputats en un Parlament amb 230 escons, ha complert la promesa d'evitar l'acostament a Chega. Aquest és el fet polític més rellevant del cas portuguès en el marc de l'avenç global del populisme ultra, una ombra allargada que també condicionarà els pròxims comicis europeus. Si en molts països, com passa amb el PP a Espanya, les dretes tradicionals han anat blanquejant els ultres, a Lisboa no s'ha traspassat la línia vermella d'incorporar-los a les institucions.