Maria-Mercè Marçal va entrar per la porta gran a la poesia catalana dels anys 70. Va ser el 1976, quan Cau de llunes va merèixer el premi Carles Riba. El seu primer poema, Divisa, és encara un dels fars del feminisme, l’esquerra i el sobiranisme català: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Aquest va ser el punt de partida d’una de les obres literàries en català més importants de la segona meitat del segleXX, que va donar poemaris com Bruixa de dol (Llibres del Mall, 1979), Sal oberta (1982), La germana, l’estrangera (1985) i Desglaç (Edicions 62, 1988), i la novel·la La passió segons Renée Vivien (Columna, 1994).

El premi Crexells, que pretén escollir quina ha estat la millor novel·la en llengua catalana publicada l'any anterior, inicia una nova etapa amb un canvi de jurat i modificacions en les seves bases. Segons la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, les novetats obeeixen al "fràgil moment que estan vivint la llengua i la cultura". A més, els canvis busquen "mantenir el prestigi i l'origen del guardó perquè continuï sent un premi de referència per a la llengua catalana", afegeix Calvet.

Al’atzar, Maria-Mercè Marçal (1952-1998) li agraïa tres dons: “Haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. Ho deia als versos amb què obria el seu primer llibre de poemes, Cau de llunes, que va veure la llum l’any 1977 a l’editorial Proa, després de guanyar el premi Carles Riba. Ara que Galaxia Gutenberg acaba de publicar-ne la biografia, Maria-Mercè Marçal. Una vida, a la seva autora, Lluïsa Julià, vull agrair-li tres coses: haver escrit un llibre enormement llegidor, ajudar-nos a recordar la poeta i contribuir a conjurar l’oblit que plana sempre sobre qualsevol autor o autora. I és que si són importants les biografies, les antologies i les reedicions d’aquells que ja no hi són per afermar-ne el record entre els que ja els coneixem, més importants són encara per evitar que el vent de la desmemòria impedeixi que arribin a nous lectors.

El primer conte del llibre De què parlem quan parlem de l’amor (1981) de Raymond Carver consisteix en una descripció d’una venda de mobles i trastos de les que es fan als Estats Units abans d’una mudança. Tot allò que era part de la vida íntima d’una família es troba escampat impúdicament davant la casa. Exposada a plena llum del sol, la vida ja no té secrets. Tots aquells objectes marcats per l’ús quotidià, únics i insubstituïbles, s’han convertit en mera mercaderia, mancats de tot valor emocional, de tota pertinença.

El moment dramàtic d’haver de deixar la masia dels seus avis quan només tenia tres anys va quedar gravat en la memòria de Maria-Mercè Marçal per sempre: “El meu pare feia entrar dins una saca, per endur-se’l, un gat que miolava i s’hi resistia. La meva mare plorava. Curiosament en grec, el mot per dir trasllat, mudança, és metàfora. Un caprici lingüístic, potser irònic, lliga el meu primer record a la poesia”. Tota la poesia de Marçal va quedar marcada per aquesta primera experiència d’expulsió d’una casa segura. La poeta va conservar per sempre més la noció de provisionalitat i alhora la necessitat d’arrelar en espais improvisats com les fissures en una roca o escletxes en una paret.

Maria-Mercè Marçal -diu Lluïsa Julià, autora de la seva primera biografia, que acaba de publicar Galaxia Gutenberg- es diferencia per la seva radicalitat d’experiència de totes aquelles persones de la seva generació que si bé cultivaven idees polítiques molt audaces, a l’hora de realitzar-les es feien enrere. Ella, en canvi, ho duia tot fins a les últimes conseqüències, vivia tal com s’havia proposat viure.

Fa anys que Lluïsa Julià, doctora en Filologia Secundària i catedràtica de secundària, estudiava la vida i l'obra de l'escriptora Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Després d'aproximar-se a figures com Maria Antònia Salvà, Felícia Fuster i Maria-Àngels Anglada, Julià publicarà a Galàxia Gutenberg el 22 de març una ambiciosa, extensa i apassionant biografia –la primera– de la poeta catalana.