La rentrée literària ha arribat carregada de debuts literaris. Entre els autors que s'estrenen en el mercat editorial n'hi ha tres que destaquen per la seva originalitat i ambició. Mireia Giró ha escrit una divertidíssima comèdia que qüestiona amb molta acidesa l'amor romàntic i la societat actual; Gil Pratsobrerroca ha donat forma a un thriller trepidant que beu dels mestres contemporanis del gènere, especialment de Joël Dicker, i Laura Tomàs ha publicat un recull de relats amb tocs fantàstics que estan plens d'imatges inquietants i commovedores sobre la natura, la maternitat i les nostres tradicions. Són tres veus narratives que desembarquen a la literatura catalana amb força i amb ganes de quedar-s'hi durant molt de temps.

Cada criatura habita un paisatge intern fet d’imatges, records, pors i desitjos. No sempre es pot explicar amb paraules; s’insinua i es manifesta en el joc, en la manera d’ordenar peces, en la forma de xutar una pilota o de cuidar una nina. El pediatre i psicoanalista *Donald W. Winnicott, a qui potser coneixeu pel concepte d'“objecte transicional”, ho va descriure com “l’espai potencial”.

Nàrnia

Món fantàstic creat per C.S. Lewis a la sèrie de llibres Les cròniques de Nàrnia. Un regne màgic habitat per diverses criatures i governat per Aslan, un lleó savi i poderós.

]]>

Aquests dies he hagut de fer repòs per un tema de salut. Això ha coincidit amb una època en què les xarxes socials m'avorreixen sobiranament i, a més, m'he distanciat d'algunes persones amb qui consumia moltes hores de WhatsApp. Aquest deslliurament virtual m'ha deixat temps per dedicar-me al que em fa xalar més del món: fer maratons de lectura, sèries i pel·lícules. Poques coses m'agraden més que llegir-me un llibre o mirar una temporada d'una sèrie en un sol dia, aturant-me tot just per dinar, o ni tan sols això.

]]>